La guerra civil entre les Forces Armades Sudaneses (SAF) i les Forces de Suport Ràpid (RSF) ha convertit el Sudan en l’escenari d’una greu crisi humanitària des de l’abril de 2023. Aquesta lluita pel control polític i militar ha desencadenat una onada de desplaçaments massius, destrucció d’infraestructures i una situació límit per a la població, mentre l’emergència queda relegada a un segon pla a escala internacional.
Segons l’Organització Internacional per a les Migracions (OIM), més de 10 milions de persones han hagut d’abandonar casa seva dins del territori sudanès. El Consell Noruec per als Refugiats (NRC) eleva la xifra de desplaçaments a gairebé 15 milions, i indica que la meitat de la població sudanesa requereix assistència humanitària immediata. La majoria d’aquests desplaçats malviuen en allotjaments precaris, edificis inacabats o a la intempèrie amb escassos recursos d’alimentació i aigua potable.
La dimensió regional del conflicte també té un impacte profund. L’Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Refugiats (ACNUR) xifra en més d’11 milions les persones que han fugit cap a països veïns com el Txad, Sudan del Sud, Egipte i Etiòpia. Els camps de refugiats d’aquests estats suporten una pressió enorme, agreujant encara més els ja fràgils sistemes socials i sanitaris locals, i posant en risc l’estabilitat a llarg termini de la regió.
Moltes famílies arriben a aquests territoris d’acollida després de travessar rutes perilloses, portant només allò que duen posat. Les ciutats sudaneses pateixen bombardejos, hospitals malmesos i una infraestructura civil col·lapsada. Metges Sense Fronteres (MSF) alerta que molts hospitals han tancat per falta de subministraments o pels danys rebuts, i altres no poden atendre la gran quantitat de ferits civils.
El Darfur viu una intensificació dels combats. Human Rights Watch i la BBC documenten crims greus com assassinats selectius per motius ètnics i saqueigs extensos, especialment a El Geneina i a la regió de Dar Masalit, on milers de civils han estat assassinats o obligats a fugir.
Els infants en són els principals damnificats. Més de 14 milions de nens i nenes necessiten assistència urgent, segons l’UNICEF. Almenys 4 milions pateixen desnutrició greu i suporten una inseguretat alimentària mortal. El tancament escolar ha interromput l’educació i, en molts casos, les escoles serveixen com a refugis per a desplaçats. L’UNICEF avisa que “els infants moren a un ritme alarmant per desnutrició i malalties” en algunes zones.
Les dones i les nenes pateixen un increment dels casos de violència de gènere, explotació i abusos. L’Oficina de l’Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Drets Humans (OACDH) calcula que més de 25 milions de persones necessiten ajuda humanitària, però la inseguretat persistent complica l’arribada d’aquesta assistència. Els atacs a combois, magatzems saquejats i carreteres tallades obstaculitzen la distribució d’ajuda.
Organitzacions com MSF han denunciat agressions armades als seus treballadors i instal·lacions. El Programa Mundial d’Aliments i altres entitats s’enfronten a dificultats logístiques per manca de finançament: només s’ha rebut menys del 20% dels recursos previstos al pla de resposta de l’ONU per al Sudan el 2024 a mitjan any.
Mentre la crisi s’agreuja, la cobertura mediàtica internacional és escassa i l’atenció global sembla minvar. Factors com la sobreexposició a conflictes simultanis (Ucraïna, Gaza, tensions a l’est asiàtic) i la manca d’interessos geopolítics i econòmics d’Occident al Sudan perpetuen aquest silenci. “El sofriment humanitari a l’Àfrica i la manca d’interessos geopolítics i econòmics occidentals al Sudan contribueixen a aquest silenci”, recull l’anàlisi.
Cap dels alts el foc anunciats s’ha mantingut, i la desconfiança entre faccions i la participació d’actors externs dificulten una sortida negociada. La recent conferència de Londres liderada pel Regne Unit ni tan sols va poder formar un grup de contacte estable, evidenciant la descoordinació internacional. Els dos bàndols del conflicte utilitzen les xarxes per fer propaganda i captar reclutes, i els periodistes afronten censura i agressions que dificulten l’accés a informació veraç.
La manca d’una pressió internacional robusta fa que cada intent de pau acabi en fracàs. Sense un compromís global ferm, l’agonia del Sudan sembla destinada a prolongar-se.