Investigadors de l’Institut Max Planck de Comportament Animal i del Museu de Ciències Naturals de Barcelona han estudiat durant dos anys el comportament comunicatiu de les cotorres de pit gris a la ciutat comtal. Mitjançant l’observació de 337 individus i l’enregistrament de més de cinc mil vocalitzacions, l’equip ha pogut establir una estreta relació entre la riquesa del vocabulari d’aquests ocells i el seu grau de socialització dins la colònia.
El treball científic, publicat recentment a la revista Royal Society Open Science, confirma que les cotorres que viuen en col·lectius més nombrosos disposen d’un repertori sonor més ampli i variat. Aquesta varietat serveix per reflectir la posició social de cada individu dins la comunitat i la intensitat de les seves relacions amb altres membres. “Semblaria que alguns tipus de crida s’utilitzaven de manera exclusiva en situacions socials”, destaca Simeon Smeele, primer autor de la recerca.
Un dels aspectes remarcables observats és que les femelles generen més tipus de sons que els mascles, cosa que pot indicar una sociabilitat superior del sexe femení. Així mateix, aquelles cotorres que ocupen posicions centrals dins de l’estructura social presenten repertoris vocals més diversos, segons explica Joan Carles Senar, responsable de l’estudi al Museu de Ciències Naturals.
Els resultats han mostrat, a més, que els exemplars més pròxims i amb millors vincles d’amistat tendeixen a diferenciar-se acústicament entre ells dins del grup, possiblement amb la intenció d’evitar confusions. “Per exemple, els individus que eren molt amics i que sovint anaven junts sonaven menys semblants entre si, com si intentessin diferenciar-se acústicament dins el seu petit grup”, apunta un dels investigadors.
Aquest estudi representa un pas important per comprendre l’evolució de la comunicació animal i obre noves vies per investigar el llenguatge, també en humans. Els autors adverteixen, però, del repte que suposa identificar el significat precís de cada vocalització, tenint en compte que sovint es produeix una gran sobreposició de sons dins de grups nombrosos. Els treballs d’aquest equip posen en valor el paper clau de les relacions socials en l’origen de la comunicació complexa.