Les relacions entre l’Azerbaidjan i Rússia han arribat a un dels seus moments més tensos en els darrers anys després de la mort de dos germans àzeris sota custòdia policial a Ekaterinburg el 27 de juny, fet que s’afegeix a desacords anteriors com la gestió de l’accident d’un avió d’Azerbaidjan Airlines prop d’Aqtau, Kazakhstan, el desembre passat. Tant Bakú com Moscou han pres mesures diplomàtiques i administratives recíproques, aprofundint així en una crisi bilateral creixent.
El 27 de juny, els germans Huseyn i Ziyaddin Safarov, juntament amb almenys cinquanta ciutadans més d’origen àzeri, van ser detinguts en una operació policial a Ekaterinburg relacionada amb investigacions de crims no resolts entre 2001 i 2011. Poc després, les autoritats russes van anunciar la mort dels dos germans: en el cas de Ziyaddin, atribuïda oficialment a una “fallada cardíaca”, mentre que per Huseyn no es va concretar la causa. Les autoritats azerbaidjaneses van obrir una investigació criminal i van traslladar els cossos a Bakú, on una autòpsia va detectar lesions greus compatibles amb tortures: “fractures múltiples, costelles trencades i hemorràgies”. Durant l’autòpsia russa, se’ls havien extret íntegrament els òrgans, fet que va generar recels a Bakú.
Els testimonis dels supervivents són colpidors. Ramil Safarov, que va sobreviure a les pallisses, relata: “Em van apallissar mentre jo era a terra. Estic ple de blaus. Em colpejaven en una habitació mentre el meu pare era a una altra. Em van amenaçar de matar-me si no culpava el meu pare d’un fet que ell no havia comès”. El seu germà Vugar coincideix: “Ens van apallissar sense fer cap pregunta. Van saquejar la casa i ens van estar apallissant durant una hora. Ens colpejaven el cap contra el terra. Ens donaven cops de cadira al cap. A la detenció, ens insultaven, ens colpejaven el cap i ens aplicaven descàrregues elèctriques”.
El cap del Departament d’Investigació de la Fiscalia General d’Azerbaidjan, Neymat Evezov, va informar que almenys set dels detinguts presentaven signes de tortura i dos havien estat hospitalitzats. Les autoritats azerbaidjaneses acusen directament la policia russa d’haver causat la mort “a causa de tortures”.
El clima de tensió ha anat en augment arran d’altres incidents recents: una dona àzeria apallissada per un ciutadà rus i el cap de la diàspora àzeria violentat per soldats russos, tots dos casos a Ekaterinburg. L’Azerbaidjan va respondre cancel·lant actes culturals russos, suspendent visites oficials —incloent-hi la del viceprimer ministre rus Aleksei Overchuk—, escorcollant les oficines de Sputnik a l’Azerbaidjan i detenint periodistes, així com retingueren més d’una dotzena de russos acusats de delictes.
Paral·lelament, s’han publicat notícies sobre suposats enregistraments que implicarien l’exèrcit rus en la suposada ordre de segrest o sabotatge de vols d’AZAL, i han transcendit detencions d’empresaris àzeris a Rússia. Els mitjans dels dos països han intercanviat acusacions i desinformació, mentre que es reporta que Moscou ha restringit l’accés a webs amb domini .az i deportat diverses famílies àzeres.
Des que el desembre de 2024, un avió azeri va ser abatut al Kazakhstan, les relacions diplomàtiques han empitjorat, acompanyades de mesures administratives creixents, com el tancament d’entitats russes a l’Azerbaidjan. Segons estimacions no oficials, prop de dos milions d’àzeris resideixen actualment a Rússia. La situació és d’una tensió sense precedents i la incertesa sobre la seva evolució continua creixent.