La Cort Internacional de Justícia (CIJ), el principal òrgan judicial de les Nacions Unides amb seu a l’Haia, ha emès aquest dimecres 23 de juliol una opinió consultiva que conclou que els Estats tenen “obligacions vinculants” en matèria de lluita contra el canvi climàtic. Segons la CIJ, el desatenció d’aquestes responsabilitats constitueix un “acte il·lícit” susceptible de generar responsabilitat internacional i d’obligar a reparacions. Aquesta decisió s’emmarca en una consulta formulada el març de 2023 per l’Assemblea General de l’ONU, que volia aclarir els deures dels països sota la legislació internacional per protegir el sistema climàtic i el medi ambient de les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle provinents de l’activitat humana.
Durant la lectura de la seva opinió, el tribunal més alt de l’ONU ha remarcat que les emissions contaminants són “inequívocament causades per activitats humanes” i que, d’acord amb els tractats climàtics vigents —com la Convenció Marc de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic, el Protocol de Kyoto i l’Acord de París— els Estats han d’adoptar mesures per reduir emissions, cooperar entre ells i afavorir l’adaptació climàtica i la transferència tecnològica. “Un medi ambient net, saludable i sostenible és una condició prèvia per al gaudi de molts drets humans, com el dret a la vida, el dret a la salut i el dret a un nivell de vida adequat, incloent-hi l’accés a l’aigua, a l’alimentació i a l’habitatge”, ha afirmat la Cort.
L’opinió posa èmfasi en què aquestes obligacions no es limiten a l’àmbit territorial i que el canvi climàtic representa una “amenaça urgent i existencial” tant per la natura com per les poblacions humanes. El president de la CIJ, Iwasawa Yuji, ha assenyalat: “Les conseqüències del canvi climàtic afecten tant els ecosistemes naturals com les poblacions humanes. Aquestes conseqüències reflecteixen l’amenaça urgent i existencial que representa el canvi climàtic”.
El tribunal detalla que la inacció pot comportar responsabilitats legals, incloent-hi l’obligació de cessar el dany, de garantir la no repetició i de reparar —mitjançant restitució, compensació o satisfacció— als Estats perjudicats, sempre que hi hagi un vincle causal clar. Tot plegat obliga a una avaluació individualitzada de cada cas.
Aquesta opinió és el resultat d’una iniciativa encapçalada per Vanuatu, petit estat insular del Pacífic afectat especialment pels impactes de l’escalfament global. Segons Ralph Regenvanu, ministre d’Adaptació de Vanuatu, “aquesta opinió consultiva confirma el que les nacions vulnerables diem des de fa temps: els Estats tenen obligacions legals davant el canvi climàtic”. La voluntat ara és traslladar les conclusions de la CIJ a l’Assemblea General de l’ONU per impulsar-ne l’aplicació i promoure reformes estructurals.
Tot i que l’opinió de la CIJ no té caràcter vinculant, s’espera que tingui un impacte polític i jurídic rellevant. Pot servir com a fonament per a processos judicials futurs contra Estats, exigir més ambició i responsabilitat climàtiques, reclamar finançament per pèrdues i danys i influir en les futures negociacions i tractats internacionals sobre el canvi climàtic.