Un grup de recerca internacional, encapçalat per l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), ha trobat per primera vegada una relació entre l’exposició prenatal a contaminants atmosfèrics i canvis en algunes estructures cerebrals dels fetus. L’estudi, realitzat entre els anys 2018 i 2021 dins del projecte BiSC (Barcelona Life Study Cohort), va examinar 754 parelles de mares i fetus a la ciutat de Barcelona, concloent que la contaminació de l’aire pot afectar el desenvolupament cerebral fetal, sobretot durant el segon i el tercer trimestre d’embaràs.
Mitjançant una neurosonografia transvaginal, una ecografia avançada que permet visualitzar detalls anatòmics del cervell fetal, els investigadors van mesurar la morfologia cerebral dels fetus durant el tercer trimestre. Per avaluar l’exposició a contaminants com el diòxid de nitrogen (NO₂), les partícules fines (PM2,5) i el carboni negre, van fer servir models híbrids que combinaven dades ambientals reals i tècniques estadístiques complexes. Van utilitzar també una aplicació de geolocalització als telèfons mòbils de les mares participants per identificar l’exposició en diferents microambients: la llar, la feina i els trajectes diaris.
Els resultats van demostrar que una exposició més gran a NO₂, PM2,5 i carboni negre s’associava amb un augment en el volum de diverses cavitats cerebrals que contenen líquid cefaloraquidi. Es va observar també una dilatació dels ventricles laterals i la cisterna magna, a més d’un augment del gruix al vermis cerebel·lós, zona clau per a l’equilibri i la coordinació motriu. Un altre dels canvis identificats va ser la reducció de la profunditat del solc lateral (cisura de Silvi), sobretot relacionada amb majors nivells de carboni negre, fet que apunta a una possible menor maduració cerebral.
Segons l’estudi, aquestes associacions es manifesten amb més força durant el segon i el tercer trimestre de la gestació, una etapa especialment delicada per al desenvolupament del cervell fetal. “Durant la meitat i el final de la gestació, el cervell fetal entra en una fase clau del seu desenvolupament, fet que el fa particularment vulnerable a factors externs com la contaminació”, explica Payam Dadvand, metge epidemiòleg i autor sènior del treball.
Totes les mesures cerebrals dels infants analitzats es van mantenir dins del marge considerat normal, però els autors subratllen la rellevància poblacional d’aquestes petites diferències. Laura Gómez-Herrera, investigadora principal de l’estudi, apunta que “aquestes diferències, encara que petites a nivell individual, són rellevants des d’una perspectiva poblacional, ja que ens informen sobre com la contaminació afecta el cervell fetal i de la seva vulnerabilitat davant exposicions ambientals”. Segons Elisa Llurba i Lola Gómez-Roig, metgesses coautores de l’estudi, els resultats evidencien la necessitat de conscienciar sanitaris i ciutadania sobre els riscos de la contaminació durant l’embaràs tot i una aparença saludable convencional.
Els autors adverteixen que encara desconeixen si aquests efectes són transitoris o persistiran després del naixement, i reclamen més investigacions per determinar les implicacions en el desenvolupament neurològic posterior. “Per ara, només podem confirmar que hem observat diferències en els cervells dels fetus amb més exposició a la contaminació en comparació amb aquells amb menys exposició”, afirma Jordi Sunyer, autor sènior d’ISGlobal.
Finalment, Yu Zhao, també investigadora d’ISGlobal, destaca que aquest treball referma la necessitat de minimitzar l’exposició de les dones embarassades a la contaminació atmosfèrica, especialment en entorns urbans.
Referència: Gómez-Herrera, L., Zhao, Y., Rivas, I., et al, Dadvand, P., Sunyer, J. “Air pollution and foetal brain morphological development: a prospective study”. The Lancet Planetary Health (2025).