Solomon Joskine Kwashie Atsuvia, activista pels drets humans i defensor dels drets LGTBIQ+ a Ghana, denuncia l’increment de l’amenaça contra la seva comunitat arran de la reintroducció, aquest any 2025, de la Llei sobre els Drets Sexuals Humans i els Valors Familiars al parlament ghanès. El projecte de llei, presentat originalment el febrer de 2024 i novament aquest abril de 2025, pretén criminalitzar la promoció d’identitats LGTBIQ+ i dissol les associacions queer, fet que experts qualifiquen d’un greu atac als drets humans.
En una entrevista recent, Atsuvia exposa l’impacte personal d’aquesta pressió legal i social. Com a home queer a Ghana, relata haver estat víctima d’amenaces de mort, xantatges i doxing a través de plataformes digitals, amb la publicació il·lícita de dades personals i assetjament constant. Segons ell, “la meva tasca professional d’activisme també em converteix en un objectiu visible d’atacs coordinats que pretenen silenciar la meva veu i intimidar la meva comunitat”.
Atsuvia explica que l’espai digital, tot i permetre la connexió entre persones LGTBIQ+, esdevé sovint un entorn insegur i fortament vigilat. Ell i altres membres de la comunitat han hagut de recórrer a plataformes encriptades i canals privats per protegir-se de possibles delacions i filtracions d’informació.
Després d’un incident el 2023, en què les seves fotografies i dades personals van ser difoses sense consentiment i van provocar greus amenaces, Atsuvia va optar per denunciar-ho a les plataformes socials i en alguns casos va obtenir resposta; tanmateix, la protecció de les autoritats sol ser insuficient. Reconeix que “en algunes situacions, denunciar pot exposar encara més la víctima a la revictimització i moltes persones opten per no denunciar per por”.
Atsuvia defensa que calen més mesures per protegir digitalment les persones LGTBIQ+ de Ghana. Reivindica “una moderació de continguts més robusta, salvaguardes de privacitat i mecanismes de resposta ràpida a les plataformes”, però insisteix que la solució passa per despenalitzar les identitats LGTBIQ+ i garantir-ne la protecció legal: “Només quan els nostres drets estiguin protegits tant en línia com fora de la xarxa podrem existir, connectar i prosperar amb seguretat”.
L’activista destaca la necessitat de formació i sensibilització digital, així com d’un compromís clar per part d’empreses tecnològiques i institucions. Tot i els esforços puntuals d’algunes ONG i plataformes, la resposta s’ha considerat insuficient i poc sistemàtica mentre les lleis ghaneses i les polítiques de ciberseguretat ignoren la protecció dels col·lectius vulnerables.
Atsuvia conclou que la seguretat digital real per a la comunitat LGTBIQ+ només serà possible quan deixin d’existir lleis que criminalitzen la seva existència en l’àmbit offline.