Diversos estudiants africans han estat capturats al front ucraïnès durant els conflictes armats entre Rússia i Ucraïna, després de ser reclutats —en alguns casos sota pressió— per l’exèrcit rus. Aquest fet ha tingut lloc des de l’inici de la guerra, el febrer de 2022, arran de la recerca d’una vida millor a Europa o a Rússia per part de molts joves africans, que s’han vist empesos a acceptar beques d’estudi que han resultat ser trampes per acabar mobilitzats.
El cas d’Ottah Abraham, un nigerià de 27 anys, il·lustra aquest desig. En declaracions a la BBC Afrique afirmava: «Sabem que és una guerra, no és cap joc de nens. Però ser soldat a Ucraïna seria millor que quedar-me aquí. Probablement em permetran quedar-m’hi si la guerra s’acaba, a més seria un heroi i lluitaria contra un enemic indiscutible.» Aquest somni de futur xoca sovint amb la realitat: reclutaments il·legals, manca de protecció legal i promeses incomplertes.
El març de 2022, al Senegal, les autoritats van advertir que «el reclutament de voluntaris, mercenaris i combatents estrangers al territori senegalès és il·legal i pot comportar les sancions previstes per la llei». Tot i els desmentiments oficials per part de Rússia i Ucraïna, diverses informacions apunten que Rússia segueix intentant captar joves africans, sobretot estudiants.
Organitzacions com Bloomberg i The Kyiv Independent, el 2025, denunciaven pràctiques que implicaven manipulació del procés de visats caducats, tot oferint-ne la renovació a canvi d’anar a lluitar. Rússía ho ha negat reiteradament, però testimonis recents confirmen que persisteixen aquests casos.
Entre els més destacats hi ha Dosseh Koulékpato, estudiant togolès capturat per tropes ucraïneses el febrer de 2025. Segons una entrevista difosa pel canal United24, després d’anar a estudiar a Rússia i signar un contracte redactat només en rus —idioma que no comprenia—, es va veure mobilitzat i obligat a combatre. El seu cas, així com el de Malick Diop, estudiant senegalès capturat l’abril del mateix any, han estat confirmats per mitjans com Le Monde i la BBC.
La família de Malick Diop espera resposta de les autoritats senegaleses per aconseguir-ne el retorn. Un altre estudiant explica: «Ens vam conèixer abans d’anar a Rússia perquè havíem sol·licitat tots dos una beca d’estudis oferta per Rússia al Senegal… Un cop allà, la nostra relació va evolucionar, ens vam fer molt propers, gairebé com germans.» Per ara, el govern del Senegal no s’hi ha pronunciat.
Al Togo, entitats com el Moviment Martin Luther King han reclamat al govern accions per rescatar Dosseh Koulékpato, alertant les autoritats i demanant una implicació diplomàtica urgent: «El MMLK ha estat informat de la trista notícia amb proves acompanyants. Immediatament, el Cap d’Estat togolès i el Ministre d’Afers han estat alertats per a tots els efectes oportuns.»
El Ministeri d’Afers Estrangers del Togo admet haver detectat casos de joves togolesos mobilitzats pel bàndol rus i remarca: «…la majoria d’aquests compatriotes, especialment joves estudiants, haurien deixat el Togo en el marc de suposades beques d’estudi ofertades per institucions que es presenten com establertes a Rússia.» L’administració togolesa adverteix a la joventut dels riscos d’aquestes beques falses i recomana confirmar-ne l’autenticitat amb autoritats oficials abans de desplaçar-se a l’estranger.
Tot i aquestes advertències, la precarietat vital empeny milers de joves a sortir cada any a la recerca de noves oportunitats, fins i tot amb el risc d’acabar atrapats en una guerra estrangera.