Jennifer Geerlings-Simons ha fet història a Surinam en esdevenir la primera dona elegida presidenta, un fet que simbolitza una cruïlla per al país sud-americà de parla neerlandesa. La seva investidura com a líder de la nació caribenya arriba després de les eleccions generals del 25 de maig de 2025, quan el seu partit, el Partit Nacional Democràtic (NDP), va aconseguir formar una coalició de sis partits que suma la supermajoria parlamentària, malgrat no obtenir la majoria absoluta a les urnes.
Geerlings-Simons, metgessa de formació i amb una dilatada trajectòria política –és parlamentària des de 1996, ha presidit l’Assemblea Nacional i dirigeix el NDP des del juliol de 2024–, ha estat investida amb 72 anys. Assumeix el càrrec amb el repte de combatre la corrupció, reduir l’excés administratiu i modernitzar l’Estat. La seva candidatura planteja preguntes sobre el paper de les dones en la vida política de Surinam, un país on els càrrecs al més alt nivell han estat tradicionalment ocupats per homes.
La perspectiva de tenir una presidenta desperta sentiments diversos entre la ciutadania. Moltes dones veuen en ella un referent, però les crítiques també són presents pel seu vincle amb el NDP, partit associat a l’antic president Desi Bouterse, una figura controvertida per la seva condemna per tràfic de drogues i el seu paper central en el conegut cas dels Nois de Desembre. Segons la professora Hilde Neus, “la decisió de Geerlings-Simons – ‘com a metgessa’ – d’’alinear-se amb un assassí [era] absolutament incomprensible”.
Tot i els dubtes sobre si el NDP ha deixat enrere l’herència de Bouterse, Geerlings-Simons ha intentat marcar distàncies amb el passat i ha defensat la importància de l’Estat de dret i la integritat democràtica. Els reptes a afrontar són molts: la imminència de la producció de petroli costa enfora, prevista per al 2028, podria transformar l’economia del país, però també amenaça amb perpetuar desequilibris socials si manca la transparència.
La ciutadania demana una governança més justa i responsable. Alguns joves critiquen que se li atribueixin rols materns només pel seu gènere i reclamen, en paraules de l’activista Shanelle, “lideratge responsable, no figures parentals”. Alhora, veus com la de la venedora Alberg expressen orgull però matisen que “l’orgull no és el mateix que la confiança”.
Analistes locals adverteixen que la presidència de Geerlings-Simons estarà fortament condicionada per la gestió del poder i la resposta als desafiaments de la llibertat d’expressió, la transparència en els afers petrolífers i la rendició de comptes al capdavant d’un partit considerat encara per alguns com a “no democràtic”.
Malgrat tot, la seva elecció suposa un avanç simbòlic en la representativitat de les dones a la política caribenya i sud-americana, tot i que, com recorda l’experiència d’altres líders femenines de la regió, la igualtat real només s’assolirà amb canvis institucionals profunds. El futur mandat de Geerlings-Simons, que desperta esperança i cautela per igual, marcarà si Surinam avança cap a un renaixement democràtic o repeteix patrons del passat.