Diversos expresidents africans estan essent investigats i jutjats als seus propis països en els últims anys, coincidint amb una major demanda social de rendició de comptes i en un context on alguns analistes es pregunten si aquestes accions corresponen a un avenç democràtic o responen a motius de venjança. Els casos més recents, com els de Macky Sall al Senegal i Mohamed Ould Abdel Aziz a Mauritània, evidencien la complexitat dels processos que qüestionen líders un cop han perdut la protecció que els atorgava el càrrec.
En molts estats del continent, els governs afronten acusacions reiterades de mala gestió pública, corrupció i abusos de poder, tot i que els mandataris solen gaudir d’immunitat fins al final del seu mandat. Un cop deixen la presidència, però, la justícia pot intervenir-hi. Segons un informe de Radio France Internationale (RFI) de 2021, la llista d’exdirigents africans perseguits judicialment inclou noms com Yahya Jammeh (Gàmbia), Charles Taylor (Libèria), Omar al-Baixir (Sudan), Jacob Zuma (Sud-àfrica), Ahmed Abdallah Sambi (Comores), Hissène Habré (Txad), Blaise Compaoré (Burkina Faso), Laurent Gbagbo (Costa d’Ivori), Mohamed Ould Abdel Aziz (Mauritània) i Macky Sall (Senegal).
Al Senegal, les eleccions del març de 2024 van portar Bassirou Diomaye Faye a la presidència, amb Ousmane Sonko —antic opositor de Macky Sall— assumint el paper de primer ministre. L’equip de Faye ha acusat Sall d’alta traïció, després d’haver descobert un deute ocult de 7.000 milions de dòlars durant els darrers anys del seu mandat. Segons una informació publicada per France24 el setembre de 2024, hi ha diverses acusacions contra ell, que inclouen malversació, ocultació de dades econòmiques i mala gestió de finances públiques. Després d’abandonar el govern, Sall va traslladar-se al Marroc, país d’on fou expulsat a petició de les autoritats senegaleses el març de 2025, i es va refugiar a la Costa d’Ivori, on podria perdre la immunitat i encarar un procés judicial sense precedents a la història del Senegal. D’altres antics responsables del seu govern, com el diputat Mouhamadou Ngom i els exministres Moustapha Diop i Salimata Diop, també han vist retirada la immunitat per presumpta mala gestió.
La ciutadania senegalesa expressa opinions contundents sobre aquestes causes. Tal com assenyala Hayati Fall a X: “França ha jutjat i condemnat Sarkozy, Yaya Jammeh serà jutjat pels seus crims a Gàmbia, Habré ha estat jutjat i condemnat igual que un col·laborador de Sall, i tanmateix Macky Sall i els seus fidels pensen que poden tornar al país com si res no hagués passat i demanar als senegalesos que votin per ells.”
A Mauritània, Mohamed Ould Abdel Aziz fou empresonat arran d’una investigació per blanqueig de capitals, corrupció i enriquiment il·lícit que va començar el 2020 sota l’impuls del seu successor, Mohamed Ould Ghazouani. Sis exministres d’Aziz foren també investigats. El desembre de 2023, l’excap d’estat va rebre una condemna de cinc anys de presó, acompanyada de confiscació de béns i pèrdua de drets civils. Els advocats d’Ould Abdel Aziz van denunciar motivacions polítiques en el procés, però el febrer de 2025 la justícia va dictar una sentència ferma de vint anys de presó (reduïda després a quinze el maig de 2025).
Aquesta dinàmica judicial coincideix amb una llarga trajectòria d’aferrament al poder de molts governants africans. Segons Deutsche Welle al maig de 2025, líders com Teodoro Obiang Nguema (Guinea Equatorial), Paul Biya (Camerun), Denis Sassou-Nguesso (República del Congo), Paul Kagame (Ruanda), Faure Gnassinghé (Togo) i Alassane Ouattara (Costa d’Ivori) acumulen dècades a la presidència. Malgrat la pressió internacional i domèstica, romanen al capdavant dels seus països fins a data d’avui.
Els darrers processos judicials posen de manifest que bona part de la població africana veu amb recel l’absència de renovació política i planteja un qüestionament creixent dels seus governs, sovint en desacord amb les expectatives de participació democràtica i transparència.