Estudiar l’obesitat més enllà de l’índex de massa corporal
En una conferència prèvia al 32è Congrés Europeu d’Obesitat (ECO), que es va celebrar diumenge passat a Màlaga, els experts van coincidir en la importància d’avançar en les mètriques de l’obesitat. Per aquest motiu, subratllen la necessitat d’adoptar un enfocament més precís i personalitzat per a la seva avaluació i tractament.
L’índex de massa corporal (IMC) és una eina àmpliament utilitzada per classificar l’obesitat, però no reflecteix amb precisió l’adipositat corporal ni la distribució del greix. Això pot portar a diagnòstics erronis, segons ha informat aquest diumenge l’organització del congrés ECO en un comunicat.
El percentatge de greix corporal i la massa muscular proporcionen una comprensió més precisa del risc cardiometabòlic associat a l’obesitat
Javier Gómez Ambrosi, investigador del laboratori de recerca metabòlica
Per aquest motiu, es considera prioritari avaluar la composició corporal amb pautes addicionals. Per exemple, el percentatge de greix corporal (BF %) i la massa muscular, ja que “proporcionen una comprensió més precisa del risc cardiometabòlic associat a l’obesitat”, segons Javier Gómez Ambrosi, investigador del laboratori de recerca metabòlica de la Clínica Universitat de Navarra.
Per a aquest expert, “incorporar l’avaluació de la composició corporal a la pràctica clínica rutinària és essencial si es vol millorar el diagnòstic, l’estratificació del risc i la gestió personalitzada de l’obesitat”.
Mesures antropomètriques addicionals, com la circumferència de la cintura i la relació cintura-alçada, poden complementar l’IMC per a una millor avaluació del risc associat a l’obesitat.
Tanmateix, no només és important la composició, sinó també la distribució del greix corporal. “El greix visceral té un impacte més significatiu en el risc cardiometabòlic que el greix subcutani, i la seva avaluació mitjançant tècniques d’imatge pot millorar l’estratificació del risc”, declara Gómez Ambrosi.
No només és important la composició del greix corporal, sinó també la seva distribució al cos
Patricia Yárnoz, doctora en medicina aplicada i biomedicina, i Isabel M. Vegas Aguilar, nutricionista a l’Hospital Verge de la Victòria de Màlaga, han assegurat que la combinació de mesures de variables antropomètriques i bioquímiques “permet detectar de manera precoç alteracions nutricionals i canvis en la composició corporal que faciliten un seguiment personalitzat del pacient”.
Com s’ha posat de manifest en aquest simposi, conèixer la ingesta real del pacient permet establir pautes adequades per assegurar el consum òptim de macronutrients. A més, s’ha fet especial èmfasi en la quantitat de proteïnes, dins d’un patró de dieta saludable que permeti mantenir la massa muscular del pacient i afavorir la pèrdua de pes a expenses de l’adipositat disfuncional.
Drets: Creative Commons.