En els últims tres mesos, el Marroc viu una onada d’atacs cibernètics de gran calat que han afectat institucions estatals clau, com el Ministeri d’Inclusió Econòmica i Ocupació o la Caixa Nacional de la Seguretat Social. L’autoria d’aquests atacs ha estat reivindicada pel grup de pirates informàtics algerià Jabaroot, en un context marcat per les relacions tenses amb Algèria.
Els últims dies, noves filtracions han posat en el punt de mira diverses altes autoritats polítiques. Entre elles hi trobem Fatima Zahra Mansouri, ministra d’Habitatge i Política Urbana i alcaldessa de Marràqueix, qui també és considerada possible aspirant a primera ministra. Documents fets públics apunten que la seva fortuna, entre 2023 i 2024, hauria superat els 46.000 milions de dírhams (uns 5.000 milions de dòlars). Mansouri, però, ho ha negat taxativament i afirma que “la informació difosa no són res més que filtracions d’una font externa que pretén sistemàticament atacar qualsevol ciutadà honest que ocupi càrrec públic”.
El ministre de Justícia, Abdellatif Ouahbi, també apareix esquitxat per aquestes filtracions, amb documents que suggereixen que va adquirir una propietat de luxe a Rabat per 11 milions de dírhams (1,2 milions de dòlars) el 2020 –abans del seu nomenament–, i la va donar a la seva esposa l’any passat amb un valor declarat d’1 milió de dírhams. Diversos observadors assenyalen que podria tractar-se d’un cas d’evasió fiscal. Ouahbi defensa que “la propietat al centre d’aquestes filtracions va ser donada a la meva esposa —que no treballa ni té cap pensió— com a acte de donació en el marc de l’esforç comú i el suport mutu, per reconèixer el treball domèstic, al qual sempre he donat valor. Jo no n’he obtingut cap benefici econòmic ni ingressos”.
La polèmica s’afegeix a d’altres ja existents al voltant d’Ouahbi, qui va rebre crítiques l’agost passat per unes declaracions considerades insultants envers un hadit del profeta Mahoma. Més recentment, també ha estat qüestionat per haver defensat reformes legals que, a ulls de molts, afavoreixen càrrecs corruptes i dificulten el paper de la societat civil en la denúncia de la corrupció. Actualment, el ministre ha dut als tribunals diversos periodistes i bloguers acusats de difamació i calúmnia, entre els quals Hamid El Mahdaoui, condemnat a presó i a una sanció elevada, cas que la Lliga Marroquina de Comitès pels Drets Humans veu com a exemple de la repressió persistent de la llibertat d’expressió i premsa al país.
Al carrer, la indignació creix, sobretot entre la societat civil i els partits d’esquerra, que han reclamat una investigació judicial “urgent” sobre el que qualifiquen de “greus acusacions” derivades de les filtracions. Paral·lelament, a les xarxes socials, ciutadans anònims i figures públiques han expressat la seva desconfiança. El periodista Taoufik Bouachrine preguntava: “No percebeu també, com jo, que el país s’ofega en una atmosfera corrupta, i que ningú no vol obrir les finestres perquè hi entri aire fresc i net després d’una nit llarga i sorollosa? Jabaroot colpeja nucli de la legitimitat de la presa de decisions públiques, però ningú no alça la veu per qüestionar la veritat d’aquests documents, propietats, empreses i regals.”
El silenci oficial del govern davant aquestes acusacions ha contribuït a agreujar la desconfiança generalitzada en les institucions. El diari Maghreb Times considera que la dimissió del ministre i l’obertura d’una investigació formal serien necessàries per tornar la confiança a la ciutadania marroquina i preservar la reputació del país.
Jabaroot, avui convertit en una figura central del debat públic marroquí, manté el misteri sobre la seva identitat i ha trasbalsat el govern liderat per Aziz Akhannouch, ja tocat per crítiques sobre el cost de la vida i possibles conflictes d’interès. La societat es pregunta ara si aquesta ofensiva digital té l’objectiu d’impulsar la transparència o si es tracta d’una estratègia dissenyada per dividir i debilitar el sistema polític marroquí.