Segons un estudi publicat a Nature Human Behaviour, els vincles entre mares i cries de ximpanzés salvatges podrien assemblar-se als models de vincle segur i insegur-evitatiu observats en les persones.
La teoria de l’aferrament es va desenvolupar inicialment per entendre les relacions entre nadons humans i els seus cuidadors. Aquesta suggereix que les experiències primerenques de vincle poden influir en el desenvolupament psicològic i les interaccions socials.
Els vincles estructurats i consistents es consideren com a vincle organitzat, mentre que el vincle desorganitzat es dóna quan els comportaments són aleatoris o contradictoris, i inclouen típicament que el nadó tingui por del seu cuidador.
El vincle desorganitzat s’ha observat en aproximadament el 23 % dels nadons humans en diferents cultures. Tot i que aquesta teoria ha estat influent en la criança contemporània, se sap poc sobre aquests comportaments en primats no humans en estat salvatge.
Les investigadores van trobar que els ximpanzés joves tendien a gemegar i acostar-se a la mare durant un esdeveniment amenaçador.
Éléonore Rolland i el seu equip van analitzar 3.795 hores d’observació de 50 parelles mare-cria de ximpanzés salvatges al Parc Nacional de Taï, a Costa d’Ivori. En 30 de les observacions de ximpanzés d’entre 0 i 10 anys que responien a situacions amenaçadores (agressions o amenaces per part d’altres individus), els autors no van trobar evidència de comportaments que reflectissin un vincle desorganitzat, com ara l’agressió de les cries envers les mares.
Tanmateix, observant 18 ximpanzés joves reaccionar a amenaces que no els anaven dirigides directament, Rolland i el seu equip van trobar patrons de vincle segur i insegur-evitatiu, com la recerca de consol en els cuidadors durant moments d’angoixa.
Concretament, les investigadores van observar que els ximpanzés joves tendien a gemegar i apropar-se a la mare durant un esdeveniment amenaçador, encara que aquesta reacció disminuïa amb l’edat.
En 75 de 78 casos, els gemecs cessaven després de l’amenaça, independentment de si la mare s’hi acostava o no. Però, en tots els casos en què la mare s’hi va acostar, els gemecs van acabar.
Aquests resultats suggereixen que certes característiques del vincle organitzat tenen una història evolutiva profunda, i que els patrons de vincle desorganitzat estan modelats per factors ambientals.
Tot i que les autores adverteixen del nombre reduït de mostres, futures recerques podrien utilitzar aquests resultats per explorar quins factors ambientals podrien ser darrere de les taxes comparativament altes de vincle desorganitzat entre els grans simis en captivitat i en humans.
Referència: Rolland, E. “Evidence of organized but not disorganized attachment in wild Western chimpanzee offspring” Nature Human Behaviour (2025)
Font: SINC
Drets: Creative Commons.