La població de linx ibèric (Lynx pardinus) a Espanya i Portugal durant el 2024 ha assolit un nou màxim amb 2.401 individus censats, segons un informe del Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic (MITECO).
Aquesta xifra suposa un increment del 19 % de les seves poblacions entre 2023 i 2024 i evidencia una tendència positiva en els darrers 20 anys de seguiment i actuacions per reduir-ne el risc d’extinció.
El total de linxs ibèrics censats durant el 2024 arreu de la seva àrea de distribució ibèrica ha estat de 2.401, repartits entre Espanya, amb 2.047 individus (85,3 %), i Portugal, amb 354 (14,7 %).
Aquesta evolució mostra una tendència positiva després dels darrers 20 anys de seguiment i actuacions per reduir-ne el risc d’extinció.
Castella-la Manxa acollia 942 exemplars, un 46,0 % de la població de linxs d’Espanya i a Andalusia se n’han registrat 836 (40,8 %).
Les tres principals àrees geogràfiques per al linx ibèric es troben a Sierra Morena amb 1.082 individus, i en nuclis compartits per les comunitats autònomes d’Andalusia, amb 638 exemplars.
Hi ha 53 exemplars en àrees de connexió amb Sierra Morena. A Castella-la Manxa viuen 444 linxs en zones de les províncies de Ciudad Real i Albacete.
Altres comunitats com Extremadura han censat 254 exemplars i Múrcia ha contabilitzat 15 individus.
Del total censat, 1.557 linxs eren adults o subadults, entre els quals es trobaven 708 mascles i 706 femelles.
En concret, el nombre de femelles reproductores el 2024 va ascendir a 470, 64 més que el 2023. Això suposa un 60 % de l’objectiu total d’arribar a 750 femelles de linx ibèric per considerar que l’espècie és en estat de conservació favorable, segons indica l’organització ecologista WWF en un comunicat.
D’altra banda, el nombre de cadells nascuts el 2024 es va incrementar fins als 844, amb una taxa de fecunditat d’1,8, calculada com el nombre de cadells nascuts entre el nombre de femelles territorials.
Els treballs de cria en captivitat i la reintroducció del linx ibèric han estat essencials els darrers 15 anys per a la recuperació de l’espècie.
Des del 2011, s’han reintroduït 403 exemplars en diverses àrees que compten amb condicions ecològiques i socioambientals favorables per acollir aquesta espècie en perill d’extinció.
La població de linx continua expandint-se. Ja són 17 les àrees geogràfiques diferents on l’espècie es reprodueix. La tendència de la població és positiva i continuada des del 2015, cosa que permet consolidar la reducció del risc d’extinció del linx ibèric.
L’any passat, l’espècie va passar de “en perill” a “vulnerable” a la Llista Roja d’Espècies Amenaçades de la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura (UICN).
En un període de 23 anys, la població ha passat de menys de 100 exemplars registrats el 2002 a més de 2.400 el 2024.
En els darrers anys l’increment és encara més notable, ja que el 2020 la població total era de 1.111 linxs i quatre anys més tard s’hi han afegit prop de 1.300 individus més a la població ibèrica, amb una taxa de creixement anual del 29 %.
L’any passat, l’espècie va passar de “en perill” a “vulnerable” a la Llista Roja d’Espècies Amenaçades de la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura (UICN), i el seu creixement s’acosta als objectius per considerar l’espècie fora de perill: 3.500 exemplars i 750 femelles reproductores, segons WWF.
Tanmateix, la mortalitat no natural d’aquests animals és molt rellevant. El 2024 es van detectar 214 morts de linx, de les quals 162 (75,4 %) van ser per atropellament a infraestructures viàries.
La caça il·legal i el descens d’un 70 % de la població de conill de bosc en els darrers 10 anys també amenacen aquesta espècie ibèrica.
Així mateix, altres activitats com la caça il·legal i el descens d’un 70 % de la població de conill de bosc en els darrers 10 anys també amenacen l’espècie, segons informa l’organització ecologista.
Això posa de manifest la importància d’avançar en els treballs d’aplicació de l’Estratègia de conservació del linx ibèric a Espanya i Portugal per millorar la desfragmentació d’hàbitats entre nuclis geogràfics on s’assenta l’espècie al nostre país.
Font: Ministeri d’Agricultura, Alimentació i Medi Ambient Drets: Creative Commons.