Una enquesta realitzada el 2024 per l’Institut Men’s Talk (PDH) revela que més de la meitat dels nois negres d’entre 13 i 17 anys al Brasil aspiren a convertir-se en influencers digitals o esportistes, una elecció marcada per la recerca de visibilització davant el racisme estructural i l’escassetat d’oportunitats professionals. L’estudi conclou que aquestes opcions responen a la manca de representació i a la voluntat de sobreviure, tant simbòlicament com econòmicament, en una societat fortament desigual.
La recerca, desenvolupada amb la col·laboració entre la Xarxa del Pacte Global Brasil i el Centre d’Estudis sobre Relacions Laborals i Desigualtats (CEERT), va entrevistar 1.435 adolescents negres de tots els estats del Brasil. Més de la meitat va respondre afirmativament a la possibilitat de ser famós o treballar com a influencer digital (51,77%), així com a dedicar-se professionalment a l’esport de la seva preferència (51,6%). El 45,6% d’aquests adolescents provenen de barris urbans amb menys recursos.
La popularitat d’aquestes opcions entre els joves negres s’explica per la dificultat d’accedir a professions tradicionals i per l’escassetat de referents en àmbits com la ciència, l’enginyeria o el periodisme. “Quan un jove negre diu que vol ser influencer, està dient que vol ser vist, escoltat, reconegut. És aquí on troba una possible visibilitat”, assegura Zé Ricardo Oliveira, comunicador i activista.
Tanmateix, els autors de l’estudi alerten que l’univers digital pot esdevenir un espai limitat que reforça les desigualtats si no hi ha polítiques específiques d’inclusió i capacitació. Adverteixen de la necessitat d’intervenir perquè la cultura de l’èxit ràpid i la dinàmica excloent dels algoritmes no restringeixi l’ascens social real.
Les dades del Cens Demogràfic brasiler de 2022 mostren que les persones negres i mestisses representen el 55,5% de la població del país, però segueixen estant sobrerepresentades en feines informals i activitats amb salaris baixos. Aquesta manca d’oportunitats es reflecteix també en el sector de la comunicació: segons una enquesta de la JP Network amb GEEMA, només el 20% dels periodistes referents són d’origen africà (negres o mestissos), una realitat que amplifica la invisibilitat de les seves narratives i alimenta els estereotips.
El professor Humberto Baltar i Zé Ricardo Oliveira, líders de l’enquesta i especialistes en l’educació del jovent negre, destaquen com l’estructura escolar manté el racisme institucional i com la falta de polítiques antiracistes a les escoles deixa desprotegits aquests nois. “Falta inversió en una educació transformadora, formal i de qualitat, i una inclusió més gran a les programacions escolars sobre la importància del poble negre a la història”, sosté Oliveira sobre el paper de l’escola.
Els promotors de la recerca preparen un documental amb el mateix nom per a finals de 2025, que buscarà donar veu directe als protagonistes. Baltar defensa la importància de garantir als joves negres “el dret a somiar i existir plenament”, tot reivindicant la figura simbòlica de l’ocell sankofa d’Àfrica Occidental, que representa la necessitat de recuperar el passat per construir un futur amb més justícia social.
Els autors aposten per ampliar l’accés a programes governamentals, promoure la participació de persones negres als mitjans de comunicació i diversificar les opcions formatives i laborals dels adolescents. “Aquests nois somien, senten i pensen el món. Hem de deixar de veure’ls com una amenaça i començar a veure’ls com una potencialitat”, resumeix Oliveira.