A pocs mesos de celebrar-se deu anys de la signatura de l’Acord de París, un estudi publicat a la revista Nature, liderat per la Universitat Lliure de Brussel·les (Bèlgica), apunta que l’exposició a fenòmens extrems es duplicarà per a aquells que van néixer l’any 2020 respecte dels qui ho van fer el 1960.
Amb les polítiques de mitigació actuals, amb les quals s’arribaria l’any 2100 als 2,7 °C per sobre de les temperatures preindustrials, milions dels joves d’avui viuran una exposició sense precedents a onades de calor, fracassos en les collites, inundacions fluvials, sequeres, incendis forestals i tempestes tropicals.
Si l’escenari empitjorés encara més i aquestes temperatures globals augmentessin fins als 3,5 °C a finals de segle, el 92 % dels infants nascuts l’any 2020 experimentarien una exposició sense precedents a onades de calor durant la seva vida, afectant així 111 milions d’infants.
Podem presentar resultats per a trajectòries que condueixen a un escalfament d’1,5 °C, 2,5 °C i 3,5 °C cap a l’any 2100
Wim Thiery, investigador de la VUB
“Vam treballar amb quatre simulacions alimentades per un total de quinze models d’impacte climàtic. Aquests darrers inclouen projeccions d’incendis forestals, aigua, vegetació i ciclons tropicals. Vam utilitzar tres escenaris d’emissions i posteriorment vam aplicar un mètode estadístic per traduir aquestes dades a qualsevol escenari d’interès. Per això podem presentar resultats per a trajectòries que condueixen a un escalfament d’1,5 °C, 2,5 °C i 3,5 °C cap a l’any 2100”, declara a SINC Wim Thiery, coautor de l’estudi i investigador de la Universitat Lliure de Brussel·les (VUB, per les sigles en anglès).
Els científics van fer projeccions sobre una exposició sense precedents al llarg de la vida a esdeveniments extrems, que es defineix com tenir menys d’una probabilitat entre 10.000 de patir les mateixes conseqüències en un món sense canvi climàtic antropogènic.
Aquest és un llindar molt clar que identifica les poblacions que afronten fenòmens climàtics extrems molt per sobre del que es podria esperar en absència del canvi climàtic causat per l’ésser humà
Luke Grant, autor principal
“Aquest és un llindar molt clar que identifica les poblacions exposades a fenòmens climàtics extrems molt per sobre del que seria d’esperar en absència del canvi climàtic causat per l’ésser humà”, subratlla Luke Grant, autor principal i científic climàtic a la VUB.
Gràfic elaborat pels investigadors. / Nature
L’estudi també destaca que la joventut més vulnerable actualment serà la que es veurà més afectada per la contínua emissió de gasos d’efecte hivernacle d’origen antropogènic. Per incorporar aquesta variable en l’anàlisi, feren servir dos conjunts de dades: l’índex de privació relativa i el PIB al llarg de la vida.
“Per a cadascun, vam identificar el 20 % més i menys vulnerable de cada generació. Tot seguit, vam analitzar quina fracció d’aquests grups afrontarà una exposició sense precedents durant la seva vida. Els resultats basats en tots dos conjunts de dades són comparables”, explica l’expert.
La calor extrema és perillosa i mortal per als infants, i té un impacte enorme en la seva salut física i mental, a més d’interrompre l’accés a aliments i aigua potable
Save the Children
“La calor extrema és perillosa i mortal per als infants, i té un gran impacte en la seva salut física i mental, a més d’interrompre l’accés a aliments i aigua potable, i obligar al tancament d’escoles”, assenyalen en un comunicat l’organització sense ànim de lucre Save the Children, que publica l’informe relacionat amb aquest treball: “Nascuts en la crisi climàtica 2. Una vida sense precedents: Protegir els drets de la infància en un clima canviant”.
Vrije Universiteit Brussel
Aquest treball permet traçar quants esdeveniments extrems experimentaran les persones per regions i obtenir una imatge detallada de com varia l’exposició segons la ubicació geogràfica. “Per exemple, amb un escalfament de 2,5 °C i sota les polítiques climàtiques actuals, un infant nascut l’any 2020 a Brussel·les experimentarà al voltant de 18 onades de calor al llarg de la seva vida. Tanmateix, es preveu que algú que visqui a Berlín només en provarà nou”, afirmen Rosanna Gualdi i Raya Muttarak, científics de la Universitat de Bolonya (Itàlia) en un article que acompanya l’estudi a Nature.
“Allò que resulta encara més preocupant és que les generacions més joves podrien comptar amb menys recursos socioeconòmics i pitjor salut que les seves contraparts més grans. Per exemple, en països d’alt nivell d’ingressos com el Regne Unit, Alemanya i Itàlia, les generacions joves actuals guanyen ara menys en termes reals i tenen un menor poder adquisitiu que les generacions anteriors a la mateixa edat”, afegeixen els investigadors de la universitat italiana.
Allò que resulta encara més preocupant és que les generacions més joves podrien comptar amb menys recursos socioeconòmics i pitjor salut que les seves contraparts més grans
Rosanna Gualdi i Raya Muttarak, científics de la Universitat de Bolonya
D’altra banda, l’estudi remarca que, tot i que els infants dels països tropicals suportaran la pitjor part sota un escenari d’1,5 °C, en escenaris d’altes emissions, gairebé tots els del planeta s’enfrontaran a la possibilitat de viure una vida sense precedents.
“Hi ha múltiples desafiaments a cada fase de l’anàlisi, però hem treballat intensament per fer-hi front. Un dels reptes és que algunes dades demogràfiques només són disponibles a escala nacional, tot i que sabem que poden variar dins de cada país”, apunta Thiery.
“Arreu del món, els infants es veuen obligats a suportar el pes d’una crisi de la qual no en són responsables. Una calor perillosa que posa en risc la seva salut i el seu aprenentatge; ciclons que destrueixen les seves llars i escoles; sequeres que assequen els conreus i redueixen el que poden portar al plat. Enmig d’aquest constant degoteig de desastres, els infants ens demanen que no mirem cap a una altra banda”, subratlla Grant.
Potencialment, aquesta recerca podria ser utilitzada en litigis climàtics liderats per joves, que cada cop es basen més en informació científica de primera línia
Wim Thiery
Aquesta nova recerca mostra que encara hi ha esperança, segons el científic, però només si s’actua d’una manera urgent i ambiciosa.
“Potencialment, aquesta recerca podria ser utilitzada en litigis climàtics liderats per joves, que cada cop es basen més en informació científica de primera línia. De fet, estudis anteriors nostres ja han estat usats com a prova en demandes climàtiques”, conclou Thiery.
Referència:
Luke Grant et al. “Global emergence of unprecedented lifetime exposure to climate extremes”. Nature.
Drets: Creative Commons.