Els glaciars de muntanya no es recuperaran en segles, fins i tot si la intervenció humana aconseguís refredar el planeta i tornar-lo a situar al llindar d’1,5 °C, segons un estudi publicat a Nature Climate Change.
S’ha mesurat l’evolució dels glaciars en un escenari de fort superament del llindar, en què les temperatures globals continuen augmentant fins a assolir els 3 °C.
Aquesta recerca, liderada per la Universitat de Bristol (Regne Unit) i la Universitat d’Innsbruck (Àustria), forma part de Provide, un projecte de la UE que estudia les repercussions dels ‘excedents’ climàtics. És a dir, el procés pel qual l’escalfament global supera temporalment els 1,5 °C abans de començar a disminuir, fet que s’estima que podria passar a mitjan segle o fins i tot abans.
L’equip va mesurar l’evolució dels glaciars en un escenari de fort superament en què les temperatures globals continuen augmentant fins a assolir els 3 °C cap al 2150, abans de baixar fins als 1,5 °C l’any 2300 i estabilitzar-se.
Els resultats indiquen que la situació dels glaciars en un escenari en què s’assoleixen els 3 °C seria considerablement més greu que en un món on les temperatures es mantenen a 1,5 °C sense superar aquest llindar. Aquest augment suposaria la pèrdua d’un 16 % més de massa glaciar d’aquí al 2200 i un 11 % més fins al 2500, a més del 35 % que ja es fondria fins i tot a 1,5 °C. A més, segons la recerca, l’aigua addicional del desglaç arribaria a la superfície dels glaciars.
“Les polítiques climàtiques actuals situen la Terra en una trajectòria propera als 3 °C. És clar que un món així és molt pitjor per als glaciars que un en què es manté el llindar d’1,5 °C”, explica Fabien Maussion, codirector del Centre de Glaciologia de la Universitat de Bristol.
L’augment de les temperatures globals indica que és molt probable que se superin els límits de l’Acord de París adoptats fa una dècada.
L’objectiu era esbrinar si els glaciars es poden recuperar si el planeta es refreda de nou: “És una pregunta que es fa molta gent: tornaran a créixer els glaciars durant la nostra vida o la dels nostres fills? Els nostres resultats indiquen que, malauradament, no”, adverteix el investigador.
L’augment de les temperatures globals indica que és molt probable que se superin els límits de l’Acord de París adoptats fa una dècada. Per exemple, l’any passat va ser el més calorós mai registrat a la Terra i el primer any natural que va superar la marca d’1,5 °C.
La recerca ha utilitzat un model pioner desenvolupat a la Universitat de Bristol, que simula els canvis passats i futurs de tots els glaciars del món —excloent-hi les dues capes de gel polars— i els combina amb projeccions climàtiques globals elaborades per la Universitat de Berna (Suïssa).
La recerca ha utilitzat un model pioner que simula els canvis passats i futurs a tots els glaciars del món i els combina amb projeccions climàtiques globals.
“Els nostres models mostren que els grans glaciars polars trigarien molts segles, si no mil·lennis, a recuperar-se d’un superament de 3 °C”, explica Lilian Schuster, investigadora del Departament de Ciències Atmosfèriques i Criosfèriques de la Universitat d’Innsbruck i autora principal de l’estudi.
D’altra banda, subratlla que “en el cas dels glaciars més petits, com els dels Alps, l’Himàlaia i els Andes tropicals, la recuperació no es veurà en les pròximes generacions, però és possible per a l’any 2500”.
L’aigua de desglaç dels glaciars d’aquestes regions muntanyoses és vital per a les comunitats situades aigües avall, especialment durant les estacions seques. Quan els glaciars es fonen alliberen temporalment més aigua, un fenomen conegut com a ‘pic d’aigua’ glaciar.
L’aigua de desglaç dels glaciars de regions muntanyoses és vital per a les comunitats situades aigües avall, especialment durant les estacions seques.
“Si els glaciars tornen a créixer, comencen a emmagatzemar aigua de nou en forma de gel, cosa que significa que flueix menys aigua aigües avall. Aquest efecte l’anomenem ‘aigua de vall’, en contrast amb l’‘aigua de pic’”, explica Schuster.
“Hem comprovat que aproximadament la meitat de les conques estudiades experimentaran algun tipus d’estiatge (el nivell de cabal mínim) després del 2100. Encara és massa aviat per saber quines repercussions tindrà, però el nostre estudi és un primer pas cap a la comprensió de les múltiples i complexes conseqüències dels excessos climàtics per als sistemes hídrics alimentats per glaciars i l’augment del nivell del mar”, afegeix.
Per a Maussion, “superar l’1,5 °C, encara que sigui temporalment, provoca la pèrdua de glaciars durant segles. El nostre estudi demostra que bona part d’aquest dany no es pot revertir simplement, encara que les temperatures tornin més tard a nivells més segurs. Com més retardem la reducció d’emissions, més carregarem a les generacions futures amb canvis irreversibles”.
Referència:
Schuster, L. et al. “Irreversible glacier change and trough water for centuries after overshooting 1.5 °C”. Nature Climate Change (2025).
Drets: Creative Commons.