Els darrers mesos, el govern d’Assam, encapçalat per Himanta Biswa Sarma i sota el lideratge del Bharatiya Janata Party (BJP), ha reforçat una política de desallotjaments que afecta principalment la comunitat musulmana bengalina —coneguda com a Miya— a diverses regions de l’estat indi. Es tracta d’una ofensiva política i administrativa, impulsada per la retòrica nacionalista del govern i que ha coincidit amb l’apropament de les pròximes eleccions legislatives, amb l’objectiu declarat de recuperar terres suposadament ocupades il·legalment.
El BJP va accedir al poder a Assam el 2016 i va començar a posar èmfasi en el control demogràfic i en el Registre Nacional de Ciutadania (NRC). El registre, actualitzat poc després, va excloure prop d’1,9 milions de persones, moltes de les quals són musulmans de parla bengalina, incrementant la seva vulnerabilitat davant l’administració estatal. Durant la campanya electoral de 2021, el partit va fer bandera de la protecció de la identitat, la terra i la comunitat indígenes. Tot i presentar aquesta política com una defensa del territori assamès, molts crítics la consideren una estratègia orientada directament contra els musulmans de parla bengalina.
Des de l’arribada de Sarma a la presidència del govern regional el 2021, les acusacions reiterades contra la comunitat Miya han estat presents als seus discursos. Hi va incorporar termes com “jihad de la terra”, “jihad dels fertilitzants” o fins i tot “jihad en línia”, amb l’objectiu d’assenyalar la comunitat musulmana com a amenaça per al territori, la cultura i la cohesió social d’Assam. El mateix primer ministre va proposar a l’agost de 2024 una nova llei que restringeix les transaccions de terres entre hindús i musulmans, fent-les dependents de la seva aprovació.
Els desallotjaments s’han accelerat notablement des de 2021. Són nombroses les ciutats i zones afectades: Dhalpur, al districte de Darrang, va veure, en el marc del “Projecte Agrícola de Garukhuti”, el desallotjament de prop de 2.050 famílies Miya. Durant aquells fets, la policia va obrir foc i va causar la mort d’un jove de 28 anys, Mianal Haq, i d’un nen de 12, Sheikh Farid. El gener de 2023, cinc-centes famílies més van ser forçades a abandonar les seves llars a la zona protegida de Pabha. Al juny de 2024, aquesta política va deixar sense sostre unes 8.000 persones al districte de Morigaon, on van ser enderrocades també una mesquita i una madrassa.
Els darrers desallotjaments, entre juny i juliol de 2025, han afectat el districte de Nalbari —reservat per a pasturatge— i la zona de Dhubri: aquí, hi han estat expulsades 1.400 famílies, amb la destrucció de gairebé 1.700 estructures. El 12 de juliol, més de 1.080 famílies han vist com s’enderrocaven les seves cases a les zones d’Haseela Beel i Paikan Reserve Forest Village, justificat per l’administració com a compliment d’ordres judicials sobre béns protegits.
Els arguments oficials insisteixen en la il·legalitat de les ocupacions, però les víctimes denuncien discriminació: “Ens van fer fora primer de la terra on havíem viscut més de quaranta anys i ara paguen als joves indígenes perquè conreïn aquell mateix lloc. Això és com prendre el darrer bocí de menjar de la boca d’un infant per donar-lo a un altre. Quina mare faria això?”, lamenta Sohabuddin Ahmed. Organitzacions com la Unió d’Estudiants de Minories de Tot Assam (AAMSU) o el Front Democràtic Unit de Tot Índia (AIUDF) han condemnat enèrgicament els fets, titllant-los d’atacs dirigits contra la població musulmana de parla bengalina.
Alguns líders polítics i grups opositors s’han pronunciat directament contra les polítiques del govern i l’han acusat “d’accions arbitràries”, de “processos il·legals” i de voler beneficiar grans empreses pròximes al poder. El Congrés Nacional Indi (INC) ha anunciat accions legals, alhora que dirigents com Akhil Gogoi (Raijor Dol) han denunciat la manca d’humanitat en les actuacions de l’executiu liderat per Sarma.
L’evolució d’aquesta política ha fet ressorgir protestes, desafiaments als tribunals i enfrontaments físics fruit del malestar social. La gran quantitat de persones afectades, moltes d’elles en situació de pobresa, queda habitualment desprotegida; la seva capacitat de resposta davant els abusos institucionals és limitada. La comunitat Miya veu, un cop més, vulnerats els seus drets bàsics, mentre s’accentua la divisió i la polarització religiosa en la societat assamesa. El respecte a la igualtat de drets i a la legalitat es troba, doncs, greument amenaçat a Assam, on la repressió de la minoria musulmana de parla bengalina marca el debat polític a mesura que avancen les eleccions.