El telescopi espacial James Webb de la NASA ha captat nous detalls de les aurores de Júpiter, el planeta més gran del nostre sistema solar, amb dades recollides el 25 de desembre de 2023 per un equip científic liderat per Jonathan Nichols de la Universitat de Leicester. L’objectiu d’aquestes observacions és comprendre millor la magnetosfera de Júpiter i els processos que originen aquestes impressionants llums.
Les aurores de Júpiter, centenars de vegades més brillants i energètiques que les de la Terra, es formen quan partícules carregades, provinents tant del vent solar com de la lluna volcànica Io, impacten l’atmosfera del planeta i provoquen una emissió lluminosa.
Gràcies a la sensibilitat del Webb, l’equip d’astrònoms ha pogut captar canvis ràpids a la regió auroral: “Quin regal de Nadal! Em va deixar bocabadat!”, ha declarat Nichols. “Volíem veure com de ràpidament canvien les aurores, esperant que s’apaguessin i s’encenguessin lentament, potser en un quart d’hora. En canvi, hem observat tota la regió auroral bullint i espetegant de llum, a vegades canviant en qüestió de segons”.
L’equip s’ha fixat especialment en l’emissió del catió trihidrogen (H3+), molt més variable del que es pensava fins ara. També han detectat zones brillants que no tenien gairebé cap equivalent a les imatges preses simultàniament pel telescopi espacial Hubble. “Això ens deixa perplexos. Per obtenir la combinació de brillantor detectada tant pel Webb com pel Hubble, caldria una quantitat elevada de partícules de molt baixa energia impactant l’atmosfera, fet que fins ara es considerava impossible. Encara no entenem com pot passar això”, ha explicat Nichols.
Els científics analitzaran aquesta discrepància entre les dades del Webb i del Hubble i continuaran la recerca comparant-les amb els resultats de la missió Juno, per aprofundir en el coneixement de l’atmosfera jupiteriana. Les troballes s’han publicat avui a la revista Nature Communications.