Un equip internacional d’astrònoms ha investigat amb detall, gràcies al telescopi NICER de la NASA i altres missions espacials, les recurrents erupcions de raigs X anomenades QPE prop d’un forat negre supermassiu en una galàxia situada a uns 300 milions d’anys llum, a la constel·lació de la Verge. Les observacions, realitzades durant la primavera i l’estiu del 2024, tenen per objectiu comprendre l’origen i el funcionament d’aquestes erupcions.
El sistema, conegut amb el nom d’Ansky, produeix les QPE més energètiques detectades fins ara i destaca per la seva elevada freqüència i llarga durada, amb episodis de raigs X que es repeteixen cada 4,5 dies i s’estenen durant unes 36 hores.
Una de les principals hipòtesis dels científics sosté que aquestes QPE es produeixen quan un objecte de poca massa travessa el disc de gas que envolta el forat negre supermassiu, provocant l’expulsió de grans quantitats de material calent a l’espai. Segons Lorena Hernández-García, codirectora de les investigacions i astrofísica a Xile, “les propietats extremes d’Ansky podrien deure’s a la naturalesa del disc al voltant del seu forat negre supermassiu”. Hernández-García afegeix que, a diferència d’altres sistemes, el disc d’Ansky és probablement molt més extens, la qual cosa explicaria els períodes d’erupció més llargs.
Els estudis han permès als investigadors mesurar la mida, la temperatura i la velocitat d’expansió de la bombolla de material expulsada durant les erupcions, arribant a una massa comparable a la de Júpiter i velocitats d’un 15% de la llum. Les dades obtingudes, a més, ajudaran a entendre millor les dinàmiques en aquests entorns extrems i preparen la comunitat científica per a futures missions com LISA, que haurà d’estudiar ones gravitacionals procedents d’aquest tipus de sistemes.
Els resultats més recents es van publicar a The Astrophysical Journal i un altre article està pendent de revisió. “Encara som als inicis de la comprensió de les QPE. És un moment molt emocionant perquè hi ha molt per aprendre”, assegura Joheen Chakraborty, investigador principal de l’estudi.