Durant la dècada de 1980, diverses bandes de rock de l’antiga Iugoslàvia van abordar l’amor homosexual a les seves cançons, tot i el context social cada cop més patriarcal i la repressió legal envers la comunitat LGBTQ. Tant figures rellevants de l’escena musical com Sejo Sexon, líder de Zabranjeno pušenje, com les bandes croates Prljavo Kazalište i Xenia, la sèrbia Idoli o la eslovena Videosex, van convertir aquest tema en una temàtica recurrent en la seva obra, malgrat la persistència del secretisme i la pressió social d’aquella època.
Sexon va recordar recentment, en una entrevista publicada al llibre “Pamtim to kao da je bilo danas” de Boro Kontić, que el seu èxit de 1989, “Javi mi” (“Fes-m’ho saber”), “era una versió d’una cançó d’amor entre dos homes. El que a Nova York era normal en aquells anys… Però aquí, entorn del col·lectiu LGBT encara hi ha aquest moment de conspiració, de secretisme, de por a ser descoberts”. De fet, la lletra parla d’un home casat que amaga la seva veritable orientació, amb versos com: “Quan la teva dona et pregunta, ‘Bé, què et passa? Per què no fem mai aquelles coses?… Sàpigues que encara t’estimo, sempre em pots trucar”. Sexon subratlla que poques persones es van adonar del veritable missatge de la cançó, perspectiva que considera una mostra de la força universal de l’amor.
Malgrat la criminalització de les relacions homosexuals per part de l’estat iugoslau durant bona part del segle XX, a partir dels anys setanta i vuitanta es va iniciar un cert procés d’obertura social, en especial a Eslovènia. Aquest canvi també es va reflectir en la cultura popular, amb videoclips de temàtica LGBTQ+ com “Smalltown Boy” de Bronski Beat emetent-se a la televisió pública, o articles de premsa dedicats a l’homosexualitat o bisexualitat de figures com Freddie Mercury o David Bowie.
El 1979 ja havia aparegut la cançó pionera “Neki dječaci” (“Alguns nois”) del grup croat Prljavo Kazalište, que proclamava: “Jo estic a favor de l’amor lliure entre homes”. Poc després, el 1980, Idoli va triomfar amb “Retko te viđam sa devojkama” (“Et veig poques vegades amb noies”), centrant-se en l’amista entre dos nois i els rumors sobre la seva orientació sexual. Les dones també van protagonitzar cançons com “Ana”, del grup eslovè Videosex (1984), que alertava que “El que em fas està prohibit aquí”, o “Moja prijateljica” (“La meva amiga”) de Xenia (1983), que mostrava l’atracció i el desig en una relació femenina tot apuntant a la visió dels homes.
Amb la desaparició de la Iugoslàvia socialista i l’ascens del nacionalisme als anys noranta, l’escena musical va retrocedir en la normalització d’aquestes temàtiques i va afavorir el turbo-folk i el conservadorisme. Algunes cançons fins i tot van incorporar continguts homòfobs, com “Mala, mala” (1994) del grup serbi Familija, que incloïa el vers pejoratiu “Un petit grup de maricons ens ha estat molent massa temps”, o “Pedro” (1994) de Risto Bombata i Kučeška Tenija, que ridiculitzava grollers homosexuals i utilitzava el nom en referència al terme despectiu “peder”.
Amb el temps, han sorgit múltiples especulacions sobre altres cançons que podrien amagar referències LGBTQ+, però moltes no disposen de confirmació explícita per part dels seus autors. Tanmateix, el llegat dels anys vuitanta roman com a evidència d’una època en la qual l’amor entre persones del mateix sexe va poder trobar la seva veu en el rock iugoslau.