El recent pla contra l’antisemitisme presentat per l’enviada especial australiana Jillian Segal el juliol de 2025 ha desencadenat una viva discussió pública a Austràlia, arran de la polèmica sobre l’aplicació de la definició d’antisemitisme de l’Aliança Internacional per al Record de l’Holocaust (IHRA) i la seva possible incidència sobre la llibertat d’expressió, especialment en la crítica a l’Estat d’Israel.
La qüestió de l’antisemitisme al país s’ha agreujat des dels atacs de Hamas a Israel el 7 d’octubre de 2023. Atacs recents contra sinagogues i béns de propietat jueva, com l’incendi d’una sinagoga a Melbourne, han incrementat la urgència de la resposta institucional. En aquest context, Segal ha proposat la implementació obligatòria de la definició de l’IHRA en tots els nivells de govern i institucions públiques per facilitar una comprensió operativa de l’antisemitisme. Segal va subratllar que “la crítica a Israel equivalent a la qual es formula a qualsevol altre país no pot ser considerada antisemita”, tot i assenyalar que el pla considera manifestations que poden incloure “l’atac contra l’Estat d’Israel, concebut com una col·lectivitat jueva”.
El Consell Executiu de la Comunitat Jueva Australiana i altres entitats jueves han expressat el seu suport total a les propostes de Segal. Malgrat això, la definició de l’IHRA ha topat amb forta oposició per part de grups de drets humans i sectors jueus crítics. L’acadèmic Matteo Vergani, analitzant el pla a The Conversation, l’ha valorat generalment de manera positiva però s’ha mostrat preocupat per la possibilitat que s’utilitzi per restringir la dissidència: “El document ignora l’elefant a l’habitació: si el pla podria servir per silenciar la crítica legítima a Israel”. Segons ell, tampoc entre la comunitat jueva hi ha consens sobre com caldria aplicar la definició.
Aquests temors també han estat exposats per la periodista Bernadette Zaydan, qui adverteix que el pla “posa en perill principis democràtics fonamentals, poden silenciar la dissidència legítima i redefinir la llibertat d’expressió com a discurs d’odi”. L’existència d’una base de dades nacional que pugui etiquetar persones d’antisemites per raons polítiques preocupa igualment a alguns sectors, que també critiquen l’ampliació de control sobre universitats, mitjans i altres institucions.
El Consell Jueu d’Austràlia, entitat que defensa la llibertat i la justícia palestines, ha difós públicament la seva oposició al pla, qualificat com a “clavat al manual autoritari de Trump”. Louise Adler, membre de la junta del Consell i destacada antisionista jueva, ha denunciat a The Guardian la voluntat de “convertir l’antisemitisme en arma i exigir l’excepcionalitat del col·lectiu jueu australià”.
Els dibuixants de referència australians, com Andrew Marlton (‘First Dog on the Moon’) i Cathy Wilcox, han subratllat de forma satírica els riscos i conflictes d’interessos que envolten el pla. La polèmica va augmentar després de fer-se públic l’enllaç familiar de Segal amb una donació al grup de pressió conservador Advance Australia, fet que ella mateixa ha desmentit que generi cap conflicte d’interès.
El debat es produeix en un moment en què el govern laborista d’Anthony Albanese estudia la resposta institucional a aquestes recomanacions, després que el govern conservador hagués adoptat la definició de l’IHRA ja el 2021. El govern australià ha augmentat recentment la pressió sobre Israel per la gestió humanitària a Gaza, amb declaracions recents del primer ministre Albanese afirmant que Israel “ha infringit clarament” el dret internacional limitant l’entrega d’aliments a la població de Gaza.