La transició de poder al Senegal, amb l’arribada a la presidència de Bassirou Diomaye Faye i Ousmane Sonko com a primer ministre el març de 2024, ha reduït dràsticament el nombre de dones que ocupen càrrecs ministerials. Ara, només quatre de les trenta persones que integren el govern són dones, una reducció de gairebé la meitat respecte a l’executiu anterior, encapçalat per Macky Sall, que comptava amb set dones ministres.
L’anomenat govern “de canvi” que generava grans expectatives d’una governança més amplia i inclusiva, ha frustrat part del moviment feminista i de la societat civil. La reforma del Ministeri de la Dona, rebatejat unilateralment com a Ministeri de la Família i Solidaritats sense cap consulta prèvia, s’ha viscut com una reculada. A més, el pla d’acció per a la igualtat de gènere que el govern anterior mantenia ja no es troba en vigor.
Quan la composició del nou executiu es va fer pública el 2 d’abril de 2024, solament quatre dones en formaven part: Yacine Fall (Afers Exteriors), Fatou Diouf (Pesca), Maïmouna Dièye (Família) i Khady Diène Gaye (Joventut i Cultura). Això representa un 13,3% de representació femenina, el nivell més baix de la història recent. El Caucus de Dones Líders va denunciar que “és la primera vegada que el percentatge de representació cau fins al 13%”. Paral·lelament, la sociòloga Marie Angélique Savané, amb altres expertes i activistes, ha criticat que el nou ministeri “redueix les dones a simples mares paridores”.
La indignació s’ha escampat ràpidament per les xarxes socials. L’activista Amsatou Sow Sidibé ha lamentat a Facebook la “presència decreixent de dones”. La Xarxa de Feministes del Senegal ha subratllat a X que “la decisió d’eliminar la paraula ‘Dona’ del Ministeri de la Dona ens dona motius per creure que la situació actual només s’agreujarà”.
Al Senegal hi ha dones reconegudes per la seva trajectòria, com la professora Mame Penda BA, la dermatòloga Fatimata LY i l’economista Thiaba Camara SY. Tot i aquestes referents, el nou executiu ha ignorat la seva presència en quotes de poder, posant en qüestió avenços aconseguits amb la Llei de Paritat de 2010. Aquesta normativa tenia com a objectiu garantir i consolidar la presència de les dones en tots els àmbits de decisió pública.
Les organitzacions feministes consideren que la situació del Senegal reflecteix una tendència global en què, en moments de canvi polític, són les dones qui més es veuen afectades per les retallades de drets i oportunitats. “El paper de les dones no es limita a la reproducció ni a la cura familiar; som molt més que ventres i mestresses de casa. Les nostres competències i aspiracions transcendeixen aquests estereotips”, destaca l’article. Segons l’OCDE, els prejudicis i institucions socials discriminatoris van costar a l’Àfrica el 7,5% del PIB l’any 2019. El Banc Mundial estimava que la pèrdua en riquesa de capital humà per desigualtat de gènere ascendia a 160,2 bilions de dòlars a escala mundial.
Actores socials criden a “documentar cada retrocés, donar suport a cada dona competent que hagi quedat enrere i establir una alternativa política inclusiva”. Moltes veus apunten que no s’està demanant caritat política, sinó el reconeixement del mèrit i contribució femenina. Tal com assenyalen activistes, “no demanem liderar perquè siguem dones. Ho fem perquè som capaces”. Les conclusions són clares: sense igualtat real en la representació política, no hi pot haver una democràcia plena ni desenvolupament sostenible al Senegal.