El Níger ha substituït el francès pel haussa com a llengua oficial del país el març del 2025, una mesura impulsada pel Consell Nacional per a la Salvaguarda de la Pàtria, el govern militar instal·lat arran del cop d’estat de juliol del 2023. Aquesta decisió busca, segons les autoritats, afirmar la sobirania nacional i distanciar-se definitivament de la influència colonial francesa, just en un context d’hostilitat creixent amb l’antic poder metropolità.
El canvi lingüístic coincideix amb la sortida del Níger, juntament amb Burkina Faso i Mali, de l’Organització Internacional de la Francofonia durant el mes de març de 2025. Níger i Mali, membres fundadors d’aquesta institució, se sumen així a un moviment regional impulsat per l’Aliança dels Estats del Sahel, que erosiona el paper d’aquest organisme francòfon.
El Consell Nacional per a la Salvaguarda de la Pàtria va anunciar oficialment la retirada de la Francofonia a través de la xarxa X: “Tinc l’honor d’informar-vos que, mitjançant la Nota Verbal núm. 003304/MAE/C/NE/CAB/M de data 7 de març de 2025, el Govern del Níger ha pres la decisió sobirana de retirar-se de l’Organització Internacional de la Francofonia (OIF)”.
Segons dades recents, només un 13% de la ciutadania nigerina utilitza el francès, mentre que el haussa és la llengua habitual per a un 47% dels 27 milions d’habitants del país. Malgrat que l’estat reconeix onze llengües nacionals, només el haussa tindrà ara la consideració d’oficial. A parer d’Ismael, estudiant de la Universitat Abdou Moumouni de Niamey, “aquesta llengua colonial només la parla menys del 15% dels nigerins. És un reconeixement a la llengua haussa, que és parlada i compresa per molta gent al país”.
Ibrahima Amadou, que prefereix utilitzar un nom fictici, destaca: “El concepte de sobirania s’ha d’assumir en tots els àmbits. No poden denunciar pràctiques colonials i mantenir el francès, una llengua colonial que ens fou imposada, com a llengua nacional. Donar a la llengua haussa l’estatus de llengua oficial és justificat.”
Fins ara, el francès dominava especialment el sistema educatiu nigerí. Una mestra de primària, citada per Le Monde, constatava fa uns anys: “En zarma, els infants entenen més fàcilment i més ràpid que en francès.” Aquest argument reforça la aposta actual per l’ús de les llengües del territori a l’ensenyament.
Malgrat tot, algunes veus discrepen sobre la celeritat del procés i en temen conseqüències, com alerta Affiz Ousmane, estudiant a Maradi: “El canvi és brusc i brutal, i l’educació en sortirà perjudicada. El nostre sistema educatiu sempre ha estat en llengua francesa, especialment l’ensenyament superior. Caldrà reorganitzar-ho tot a fons per evitar víctimes.”
Des del cop d’estat de 2023, el govern militar ha anat eliminant la presència simbòlica francesa de la vida pública. L’octubre de 2024, per exemple, van canviar els noms d’avingudes, monuments i espais públics, tot substituint noms francesos per referents nigerins. La substitució del francès pel haussa culmina aquest procés de reivindicació identitària.