El Pakistan viu un augment notable de la pressió sobre periodistes, activistes i opositors amb l’aplicació creixent de la Llei de Prevenció de Delictes Electrònics (PECA), especialment després de l’aprovació de les últimes esmenes a finals del 2024 i el projecte de reforma de 2025. Desenes de professionals informatius s’han vist encausats en diverses ciutats del país durant els darrers mesos, en un clima de repressió creixent contra la llibertat d’expressió i la dissidència política.
El 28 de març de 2025, Waheed Murad, periodista d’Urdu News, fou detingut breument i imputat sota l’esmentada llei. El seu cas, actualment al jutjat, se suma als de molts altres professionals que han rebut amenaces, segrestos o acusacions judicials en el context d’un ambient cada cop més hostil als mitjans. En declaracions a Global Voices, Murad va afirmar: “Només publico contingut que puc defensar legalment davant un tribunal”, tot expressant la seva confiança en la via legal, però preferint no fer més declaracions per no perjudicar la seva defensa.
La PECA, aprovada amb l’objectiu de combatre el cibercrim l’any 2016, s’ha transformat amb els anys en una eina de censura i repressió de la dissidència. Amb la manifestació de la Unió Federal de Periodistes del Pakistan («Rebutgem la llei negra (PECA)»), el rebuig a la reforma ha estat clar des de sindicats, organitzacions de drets humans i partits polítics. La constitucionalitat de la llei, especialment pel que fa a la llibertat d’expressió, es troba actualment en revisió judicial.
El Govern va endurir la normativa al llarg dels anys següents als atemptats de Peshawar del 2014, amb la PECA incorporada al Pla Nacional d’Acció per combatre el terrorisme i la implementació de regulacions molt restrictives sobre continguts digitals. Les “Normes sobre l’Eliminació i Bloqueig de Continguts Il·lícits a la Xarxa” del 2020, promogudes pel govern de Pakistan Tehreek-e-Insaf, van ser criticades com a mesures excessives i poc respectuoses amb els drets civils.
Les últimes esmenes incorporen la creació de nous organismes de vigilància i investidura de poders sancionadors a l’autoritat estatal, com la recent Autoritat de Protecció i Regulació de les Xarxes Socials (SMPRA), amb sancions de fins a tres anys de presó i multes de dos milions de rúpies per “informació falsa”. A més, el Senat va aprovar per unanimitat, el desembre de 2024, la creació d’una agència independent, l’Agència Nacional de Peritatge, encarregada de la investigació de delictes informàtics i continguts digitals manipulats.
Només el novembre de 2024, les autoritats pakistaneses van emetre ordres de detenció per a 150 periodistes acusats sota la PECA arran de la cobertura mediàtica de la repressió contra el partit Pakistan Tehreek-e-Insaf a Islamabad. Fins al juny de 2025, aquesta llei ha servit per obrir 670 casos arreu del país. Segons dades de l’Agència Nacional d’Investigació de Delictes Cibernètics, el 2025 es van registrar 8.357 investigacions d’aquesta índole. Tanmateix, les dades recollides per l’Institut d’Investigació, Advocacia i Desenvolupament revelen que només un 3% dels 16.905 expedients de l’etapa 2016-2021 han derivat en diligències d’investigació.
Periodistes com Farhan Mallick, Sohrab Barkat, Ahmad Noorani i activistes com Jalila Haider figuren entre les persones acusades, en alguns casos, per difusió de continguts considerats intimidatoris, difamatoris o simplement discordants amb la narrativa governamental. També s’han obert diligències per blasfèmia contra vlogging i youtubers com Rajab Butt.
Les veus de la societat civil denuncien una deriva autoritària. Sadaf Khan, de Media Matters for Democracy, assenyala que “el problema de la legislació contra les notícies falses és que mai no pot definir falses notícies d’una manera que exclogui opinions, anàlisis o comentaris polítics”. Farieha Aziz, de l’organització Bolo Bhi, ho resumeix assegurant: “La PECA sempre ha estat pensada com una eina de censura i exactament per a aquest propòsit s’està fent servir. La protecció era només una excusa per aconseguir que s’aprovés la llei”. Aziz també argumenta que la persecució legal no elimina la desinformació i aposta per l’alfabetització mediàtica com a resposta més eficaç al fenomen de les notícies falses.