El govern del partit Somni Georgià (SG) ha intensificat els darrers mesos la pressió contra l’oposició, la societat civil i els mitjans de comunicació a Geòrgia. Múltiples detencions de figures opositores, expulsions i denegacions d’entrada a activistes i periodistes, i noves lleis restrictives mostren l’estratègia creixent del govern per silenciar la dissidència i consolidar el seu poder, especialment després de l’estancament de l’agenda europea del país.
El 29 de maig, la policia va detenir Nika Melia, destacat líder de la Coalició pel Canvi, poc després que el 22 de maig empresonessin Zurab Japaridze, cap del partit Girchi – Més Llibertat. Les autoritats van arrestar Japaridze per negar-se a col·laborar amb una comissió parlamentària creada el febrer del 2025 per investigar el partit opositor Moviment Nacional Unit, i que ha anat ampliant la seva missió per incloure més figures d’oposició. Els representants del govern han obert processos penals contra Japaridze, Melia i altres opositors que han refusat comparèixer-hi. Els detinguts poden afrontar multes, fins a un any de presó o prohibicions de fins a tres anys per exercir càrrecs públics si resulten condemnats.
Japaridze va refusar pagar la fiança de 20.000 laris i el tribunal va substituir-la per presó preventiva. Diversos líders opositors i l’expresidenta Salome Zourabichvili es van mobilitzar per donar-li suport. La comunitat internacional hi ha reaccionat amb rapidesa: polítics britànics, el Ministeri d’Afers Estrangers de Lituània i l’ambaixada de Suècia han expressat la seva preocupació. Nata Koridze, esposa de Japaridze, ha escrit: «El SG ha triat el poder per sobre del progrés, l’autoritarisme per damunt de la democràcia, i el passat per davant del futur. Ha girat l’esquena a l’adhesió a la UE, un objectiu que la gran majoria de georgians comparteix i que, com ja és evident, el SG i el seu fundador mai van defensar de bona fe».
L’acció del govern s’estén als estrangers que resideixen a Geòrgia o hi volen entrar. El 20 de maig, les autoritats van denegar l’entrada al periodista britànic Will Neal, resident al país des de 2022. Segons Reporters sense Fronteres, la prohibició probablement respon a la seva tasca periodística. Als darrers mesos, diplomàtics europeus, periodistes de diversos països i un activista bielorús també han estat rebutjats sense motiu clar. El Ministeri de l’Interior justifica aquests fets per “problemes tècnics”, sense variacions en la pràctica. Des del juny de 2024, 228 ciutadans estrangers han rebut la prohibició d’entrada, incloent-hi 15 durant el maig del 2025.
El 13 de maig, Somni Georgià va aprovar per primera vegada una normativa que permet l’expulsió i el vet de reentrada a persones acusades d’infraccions administratives, com desobediència a la policia o incompliment de normes d’assemblea. El ministeri considera que la mesura podria afectar directament els estrangers que participin en mobilitzacions contra el govern. Aquesta ofensiva institucional ha portat les ambaixades de Polònia i França a avisar els seus conciutadans dels riscos de viatjar a Geòrgia.
L’augment de multes i processos sancionadors també afecta els ciutadans locals que critiquen públicament membres del partit al poder. Aquestes reformes han incrementat la responsabilitat administrativa i penal a qui mostri dissidència.
Els periodistes georgians han experimentat detencions i intimidacions. El gener de 2025, les autoritats van empresonar Mzia Amaghlobeli, directora dels mitjans independents Batumelebi i Netgazeti, per una presumpta agressió a un agent policial. Amaghlobeli afronta una condemna de fins a set anys de presó. Un moviment periodístic s’ha creat per exigir la seva llibertat.
Les organitzacions internacionals denuncien la repressió sense precedents contra la premsa des del novembre de 2024, coincidint amb la ruptura de les negociacions d’adhesió a la Unió Europea. S’apunta que més de noranta periodistes han sofert agressions i violència policial durant la cobertura de protestes proeuropees.
Aquesta repressió sostinguda es reflecteix als rànquings internacionals: segons l’Índex Mundial de Llibertat de Premsa de 2025 de RSF, Geòrgia cau onze posicions i se situa en el lloc 114. RSF i el Press Freedom Report europeu ressalten l’increment d’atacs i agressions a la premsa, i assenyalen la nova llei sobre “influència estrangera” com una amenaça directa als mitjans independents. DW Akademie i altres entitats remarquen que el procés democràtic s’ha estancat, i que la polarització política, la pressió institucional i la inseguretat dels professionals dificulten severament l’exercici del periodisme.
Finalment, l’informe V-Dem 2025 rebaixa Geòrgia a la categoria d’”autocràcia electoral” i defineix el 2024 com el pitjor any pel que fa a regressió democràtica després de la independència. Parla d’irregularitats electorals, ingerència russa, una premsa afí al poder i obstacles cada cop més grans per a la constitució de nous partits. Amnistia Internacional també subratlla que l’afebliment dels drets civils i l’expansió dels poders policials posen en risc la protesta pacífica i la fortalesa de la societat civil georgiana.