Nigèria ha completat dos anys sota la presidència de Bola Ahmed Tinubu, un període marcat per l’esforç del govern per revertir la greu crisi de seguretat que minva el país. Malgrat iniciatives enfocades a reforçar la lluita contra grups armats i la criminalitat, les dades exposen un panorama preocupant: la violència i el terrorisme persisteixen, situant Nigèria entre els països amb nivells més alts d’inseguretat del món.
El mandat de Tinubu, iniciat el 29 de maig de 2023, ha incorporat diverses mesures per assegurar l’estabilitat, segons dades de The Cable News. S’han neutralitzat 543 criminals violents, detingut 17.469 persones i rescatat 9.821 ostatges. Paral·lelament, les autoritats han confiscat 11.118 armes i 252.596 municions de diversos calibres. El govern federal ha reforçat els recursos materials amb la compra de més de 25 helicòpters, avions i més de quatre naus navals per millorar la capacitat operativa de les forces de seguretat.
Tot i aquests esforços, Nigèria ocupa la 147a posició de 163 a l’Índex Global de Pau 2024 i continua patint violència endèmica. El ministre de Defensa, Muhammad Badaru, va afirmar en una roda de premsa celebrada el 7 de maig de 2025 que algunes regions, especialment nord-est i nord-oest, han començat a veure algunes millores, amb desplaçats retornant a les seves llars. D’altra banda, Nuhu Ribadu, conseller de seguretat nacional, va presentar el conegut “Model Kaduna”, una estratègia que ha facilitat la rendició de 35 caps guerrillers a l’estat de Kaduna. No obstant això, la inseguretat roman com un desafiament generalitzat, segons reconeixen les pròpies autoritats.
Els delictes als carrers continuen augmentant. L’Índex Global de Crim Organitzat mostren que Nigèria ha passat d’una puntuació de 7,15 el 2021 a 7,28 el 2023, assolint la sisena posició mundial, la segona a l’Àfrica i la primera a l’Àfrica Occidental pel que fa a criminalitat. La insurrecció, el tràfic de persones, els segrestos i l’extorsió expliquen aquest lideratge negatiu, amb el grup armat Boko Haram mantenint-se com la principal amenaça.
Amb més de 20 anys d’activitat, Boko Haram vol substituir el règim democràtic de Nigèria per la llei islàmica. Segons l’Índex Global de Terrorisme 2024, el país es troba entre els deu pitjors del món. Després de tres anys de descens, el 2023 va experimentar un augment d’atacs i el número més alt de víctimes associades al terrorisme des de 2020. Aquesta escalada s’explica, en part, pels enfrontaments amb la facció ISWAP, que opera al nord-est i sud de la conca del Llac Txad.
L’estat de Borno, encara qualificat com la “Llar de la Pau”, concentra l’activitat de Boko Haram. El 2024 les víctimes mortals per terrorisme a la zona van créixer un 63% i els atacs, un 52%. El 12 de maig de 2025, un assalt insurgent a una base militar a Marte va acabar amb la mort de soldats i civils. El governador de Borno, Babagana Zulum, va visitar i passar la nit a la zona, coordinant personalment l’ajuda i la seguretat, un gest elogiat públicament: “Allò que està passant a la zona de Marte no és només una emergència local; és un toc d’alerta nacional que no es pot ignorar. El governador Babagana Zulum, triant passar la nit en una ciutat amenaçada, ha demostrat de nou què hauria de ser el lideratge: presència, proactivitat i orientació a les persones”, va declarar Peter Obi, excandidat presidencial.
Altres estats com Yobe, Adamawa, Gombe, Bauchi, Kano, Níger i Kaduna també pateixen la insurrecció. En total, més de 11.299 persones han mort a conseqüència de la violència terrorista des del 2007.
Els conflictes entre pagesos i pastors han generat només el gener de 2024 més de 30 morts i més de 100 ferits. L’estat de Benue ha estat escenari d’atacs mortals, amb desenes de víctimes, mentre que moviments separatistes i delinqüència organitzada agreugen la inestabilitat econòmica.
La inseguretat ha provocat un creixement de les persones desplaçades, que han passat d’1.087.875 a l’octubre de 2022 a 1.302.443 al març de 2024 a les regions més afectades. Aquestes xifres reflecteixen la interrupció de la quotidianitat i l’activitat econòmica, la desmobilització d’inversions i l’afectació a l’educació dels infants. Els governs locals han pres mesures per controlar l’ordre, com la prohibició del cabell rasta dictada pel governador Mohammad Bago a l’estat de Níger, mesura que ha estat motiu de controvèrsia per la seva incidència en els drets individuals.
El govern presidit per Tinubu ha impulsat actuacions notables contra la inseguretat a través d’estratègies diverses, però els reptes segueixen sent enormes. S’imposa la necessitat de polítiques més sòlides i decidides per abordar, d’arrel, els factors que perpetuen la inestabilitat a Nigèria.