Els mems són imatges o textos humorístics que es comparteixen a les xarxes socials durant períodes breus de temps. En un context d’emergència sanitària, com va ser l’epidèmia de la verola del mico (mpox), aquestes publicacions han tingut la capacitat d’informar o, al contrari, generar més polèmica i agitació a la societat.
Un nou estudi, publicat a Plos Global Public Health, ha confirmat que el 60 % dels mems sobre aquesta infecció intentaven conscienciar la població per fomentar la recerca d’atenció mèdica, mentre que el 40 % restant eren bulos i expressaven prejudicis envers col·lectius vulnerables.
En un context d’emergència sanitària, com el del mpox, el 40 % dels mems eren bulos i expressaven prejudicis cap a col·lectius vulnerables.
“Els mems són rellevants perquè són ràpids, impactants i fàcils de compartir”, explica a SINC Ivaan Pitua, autor únic de l’estudi i biomèdic de la Universitat de Makerere (Uganda).
Segons Pitua, “aconsegueixen que la gent comparteixi consells de salut i participi, tot i que moltes vegades, d’un mal ús, pot incrementar-se la desinformació i l’estigmatització de col·lectius”.
En concret, la comunitat LGTBIQ+ va ser la més atacada pels mems sobre la verola del mico. Un 15 % feien servir un llenguatge pejoratiu que reforçava prejudicis contra els membres d’aquesta minoria.
“S’utilitzaven insults o frases com ‘malaltia gai’ per burlar-se’n o culpar-los de l’epidèmia”, relata Pitua. “Va ser atroç; sota el paraigua de l’humor, es va veure com aquestes minories es convertien un cop més en boc expiatori d’una crisi sanitària”.
La comunitat LGTBIQ+ va ser la més atacada pels mems; un 15 % contenia llenguatge pejoratiu, fet que va dissuadir moltes persones de fer-se proves o tractaments.
La raó de tot plegat és una barreja de por, desinformació i vells prejudicis, segons sosté l’autor. “Alguns utilitzen un humor dissimulat per emmascarar estigmes, el que en realitat és un discurs d’odi amagat”.
Això va provocar que moltes persones del col·lectiu LGTBIQ+ no busquessin fer-se proves o tractaments perquè temien ser jutjades o vilipendiades. “Això perjudica la confiança en els sistemes sanitaris i podria alentir el control de nous brots”, explica Pitua a SINC.
L’investigador va fer una anàlisi de més de 200 mems entre l’agost de 2024 i l’octubre del mateix any, a més d’analitzar publicacions de Google, X, Instagram, Reddit i Facebook.
El 20 % dels missatges eren alarmistes i un 5 % difonien teories conspiradores amb llenguatge sensacionalista que exagerava la gravetat de la infecció.
Entre els missatges hi abundaven l’alarmisme (20 %) i les teories conspiradores alimentant la desinformació (5 %), on es feia servir un llenguatge sensacionalista que suggeria que la infecció era incontrolable i més letal del que es pensava.
En el costat positiu, els mems de conscienciació utilitzaven l’humor perquè “els temes difícils generessin menys por i fossin més propers”, apunta l’investigador.
Es va descobrir que el 25 % dels mems de conscienciació feien servir versions divertides dels símptomes de la verola del mico, com bromes sobre les erupcions cutànies, que fomentaven que la gent compartís contingut útil.
“Això va ajudar que les persones parlessin del tema i les animava a fer-se proves o vacunar-se”, explica. No obstant això, a les xarxes socials “sempre cal mantenir el rigor i no creuar límits que puguin ser perjudicials”.
Per a un ús responsable de la informació sanitària, l’autor proposa equilibrar el sentit de l’humor amb l’aportació de dades objectives, així com incloure el paper de divulgadors o influenciadors científics que generin contingut veraç.
Les agències de salut pública podrien fer servir els mems per difondre missatges de manera massiva, però precisa i sense caure en estereotips
“Treballar amb persones influents i fer que les xarxes socials assenyalin els continguts inapropiats podria marcar la diferència”, explica Pitua.
Entre altres mesures, les agències de salut pública podrien fer servir els mems per difondre missatges de manera massiva però precisa, sense caure en estereotips que reforcin l’estigmatització de col·lectius vulnerables com el LGTBIQ+.
Drets: Creative Commons.