El 3 de juny de 2025, el president del Brasil, Luiz Inácio Lula da Silva, va reiterar que considera “un genocidi” la situació que viu la Franja de Gaza. La seva declaració, feta en una roda de premsa arran d’una pregunta sobre la resposta de l’ambaixada israeliana al Brasil, ha tornat a posar de manifest la divisió entre els països sud-americans respecte al conflicte.
En la seva intervenció, Lula va desestimar l’acusació d’antisemitisme formulada per Israel. Va afirmar: «Venen a dir que és antisemitisme? Cal deixar de banda aquest victimisme i entendre el següent: el que està passant a la Franja de Gaza és un genocidi. És la mort de dones i criatures que no participen a la guerra.» Va afegir també que «és la decisió d’un govern que ni tan sols el poble jueu vol» i que «no es pot, com a ésser humà —no ja com a president del Brasil, sinó com a persona—, acceptar això com si fos una guerra normal».
La postura de Lula s’inscriu en una línia crítica cap a les accions d’Israel arran dels atacs de Hamàs del 7 d’octubre de 2023. Gabriel Boric, president de Xile, ha estat també una veu destacada contra la resposta israeliana al conflicte. No obstant això, aquest posicionament no és compartit pels altres països del Cone Sud i ha intensificat la polarització dins de la regió.
El cas de Jair Bolsonaro, antic president brasiler i aliat de Benjamin Netanyahu, exemplifica el contrast. Bolsonaro va rebre una invitació d’Israel el 2024 després que Lula fos declarat “persona non grata”, però no ha pogut viatjar perquè li han retingut el passaport per una investigació judicial.
Al Brasil, la política exterior sota Lula defensa la solució dels dos estats i rebutja les accions unilaterals d’Israel a Cisjordània. L’1 de juny, el govern va rebutjar la creació de nous assentaments israelians, tot reivindicant el compromís històric amb un estat palestí “independent i viable” que convisqui amb Israel dins les fronteres del 1967 i amb Jerusalem Est com a capital. Aquesta postura ha estat durament criticada per la Confederació Israelita del Brasil (Conib), que acusa Lula de posar en perill la comunitat jueva del país.
A Xile, Gabriel Boric se situa en una posició semblant. L’1 de juny, va qualificar el govern israelià de “genocida” i va proposar una llei per prohibir la importació de productes dels territoris ocupats. A més, ha instat a reduir la dependència xilena de la indústria israeliana i ha adoptat mesures diplomàtiques contra Israel, com retirar el personal militar de l’ambaixada i cridar l’ambaixador.
A l’Uruguai, centenars de manifestants van demanar el trencament de relacions amb Israel en el marc de la commemoració de la Nakba. El govern d’esquerres liderat per Yamandú Orsi ha reiterat el reconeixement de l’estat palestí i ha denunciat la “conflictivitat asimètrica”. El Frente Amplio, coalició governant, ha aprovat una resolució per mobilitzar la societat civil a favor dels drets humans palestins i reclamar l’entrada d’ajuda humanitària. Però la postura ha estat contestada per partits de l’oposició, que adverteixen del risc de demonitzar Israel i defensen el seu dret a l’autodefensa. El mateix Orsi ha matisat que la declaració parteix d’un espai polític i ha anunciat l’enviament d’aliments a Gaza.
En canvi, Argentina, sota la presidència de Javier Milei, s’alinea clarament al costat d’Israel. El govern ha reconegut Hamàs com a “organització terrorista internacional” i ha rebut el premi Genesis per haver canviat la política argentina en relació amb Israel. Milei defensa que Israel representa la conjunció de valors espirituals i materials que generen progrés. L’Argentina ha reobert l’ambaixada a Jerusalem i ha estat qualificada de “victòria diplomàtica” pels responsables israelians.
Finalment, el Paraguai també ha traslladat la seva ambaixada a Jerusalem, amb la presència del president Santiago Peña i una declaració de compromís amb la pau i el desenvolupament conjunt entre ambdós països. El ministre d’afers exteriors israelià, Gideon Sa’ar, veu el canvi com un “gest d’amistat en el moment més dur” per a Israel.
Així doncs, el conflicte a Gaza ha aguditzat la fractura política a Sud-amèrica, on cada govern respon als fets seguint línies ideològiques i diplomàtiques molt diferenciades.