Un equip de l’Institut Karolinska ha aportat proves definitives que les neurones de l’hipocamp humà continuen formant-se fins a l’edat adulta, segons una recerca publicada a Science el 3 de juliol de 2025. Aquest avenç respon a una qüestió debatuda fa anys sobre la capacitat d’adaptació del cervell i pot ser clau per a futures teràpies en malalties neurodegeneratives.
L’hipocamp, una zona cerebral vinculada a l’aprenentatge, la memòria i les emocions, ja havia estat objecte d’un estudi pioner publicat el 2013 pel grup de Jonas Frisén, qui va demostrar que poden aparèixer noves neurones en adults a partir de l’anàlisi de carboni 14 a l’ADN cerebral. Tanmateix, fins ara es posava en dubte si les cèl·lules progenitores responsables d’aquesta neurogènesi existien realment en humans adults.
Frisén explica que amb aquesta nova recerca han pogut identificar aquestes cèl·lules d’origen: «fet que confirma que existeix una formació contínua de neurones a l’hipocamp del cervell adult».
La controvèrsia al voltant de la identificació de cèl·lules progenitores s’ha mantingut, segons Frisén, perquè «la identificació de les cèl·lules progenitores ha estat motiu de controvèrsia, amb estudis que han ofert resultats contradictoris». Entre els treballs més destacats es troba el de la neurobiòloga María Llorens-Martín, que va detectar marcadors de cèl·lules progenitores, si bé altres equips no n’han trobat.
En el nou estudi, l’equip de Karolinska ha utilitzat tècniques de seqüenciació d’ARN de nucli únic, que aporten una anàlisi molt precisa i permeten distingir cèl·lules progenitores en diversos estadis de desenvolupament. Aquesta metodologia s’ha complementat amb citometria de flux i models d’intel·ligència artificial, a més del marcatge amb Ki67, per estudiar mostres de teixit cerebral de persones d’entre 0 i 78 anys recollides en biobancs internacionals.
El grup investigador va iniciar l’anàlisi amb cervells de nens petits, on les cèl·lules progenitores són més fàcils d’identificar. Aquest model els va permetre reconèixer-les també en cervells adults. Les tècniques RNAscope i Xenium van revelar que aquestes neurones noves es concentren específicament en el gir dentat de l’hipocamp.
Els resultats mostren que els progenitors de neurones en humans adults s’assemblen als de ratolins, porcs i micos, tot i que presenten diferències genètiques. L’equip també ha trobat una variabilitat notable entre persones pel que fa a la presència d’aquestes cèl·lules, la qual pot estar influïda per factors genètics i ambientals, però l’estudi no tenia la mida mostral adequada per aprofundir-hi.
Segons Frisén, «això ens aporta una peça important del trencaclosques per comprendre com funciona i canvia el cervell humà al llarg de la vida». Aquesta troballa pot obrir la porta a noves estratègies terapèutiques per a malalties com l’Alzheimer o la depressió. «Ara disposem d’un perfil molecular detallat d’aquestes cèl·lules progenitores, fet que permet analitzar, per exemple, si els gens que expressen estan implicats en malalties com la depressió o l’Alzheimer, i com podrien respondre a diferents compostos farmacològics», afegeix l’investigador.
Referència: Ionut Dumitru et al. “Identification of proliferating neural progenitors in the adult human hippocampus” (2025).