Un equip d’investigadors encapçalat per Jean-Marc Pétillon (CNRS) i Krista McGrath (ICTA-UAB) ha identificat les eines fabricades amb ossos de balena més antigues mai trobades fins ara. L’estudi es va centrar en jaciments al voltant del golf de Biscaia, a l’actual estat espanyol, i s’ha publicat recentment a la revista científica Nature Communications amb resultats que remunten a fa entre 19.000 i 20.000 anys l’ús d’aquest tipus de material per part d’humans del Paleolític.
Els investigadors han analitzat 83 eines òssies excavades en diversos emplaçaments del golf de Biscaia i 90 fragments d’os procedents de la cova de Santa Catalina, a la mateixa província. Mitjançant tècniques d’espectrometria de masses i datació per radiocarboni, van identificar fins a cinc espècies diferents de grans balenes que van servir com a matèria primera per a la fabricació d’objectes.
Jean-Marc Pétillon destaca que aquests ossos “són algunes de les evidències més antigues conegudes de l’ús humà de restes de balena com a eines” i subratlla la rellevància dels resultats per entendre la relació entre humans i balenes en aquella època. Segons Krista McGrath, l’ús de la tècnica ZooMS “és una tècnica molt potent per investigar la diversitat passada de mamífers marins, especialment quan manquen elements morfomètrics diagnòstics en les restes i objectes òssis, un fet comú en els artefactes fabricats amb ossos”. Van poder identificar espècies com el catxalot, la balena comuna i la balena blava, així com la balena grisa, actualment absent a l’Atlàntic Nord.
Els resultats també mostren diferències en els hàbits alimentaris d’aquestes balenes paleolítiques respecte a les modernes, cosa que podria indicar canvis ecològics en el golf de Biscaia al llarg dels mil·lennis. L’estudi aporta dades clau per comprendre tant la utilització dels recursos marins per part dels humans prehistòrics com el paper històric de les balenes dins dels ecosistemes costaners.