Un equip d’astrònoms ha descobert una estrella, ASKAP J1832−0911, que presenta un comportament mai observat fins ara, segons ha informat la NASA avui, 28 de maig de 2025. L’objecte, situat al territori Wajarri d’Austràlia, ha estat estudiat combinant dades de l’Observatori de Raigs X Chandra i el radiotelescopi Square Kilometre Array Pathfinder (ASKAP) per aclarir-ne l’origen i la naturalesa insòlits.
Els investigadors indiquen que ASKAP J1832 forma part dels “transitoris de ràdio de període llarg”, una classe d’objectes descoberta recentment, l’any 2022, que mostra variacions en la intensitat de les ones de ràdio cada 44 minuts, períodes molt més llargs que els típics dels púlsars. L’equip ha detectat també un cicle regular de variacions en raigs X amb el mateix període, una troballa inèdita en aquesta categoria d’objectes.
Les observacions també revelen que tant l’emissió de raigs X com la de ràdio d’ASKAP J1832 es van reduir dràsticament al llarg de sis mesos. Aquesta combinació de cicles breus i canvis de llarga durada diferencia clarament l’estrella de qualsevol altre fenomen conegut a la Via Làctia, segons explica la NASA en el seu comunicat.
Els científics consideren poc probable que es tracti d’un púlsar o d’una estrella de neutrons que absorbeix material d’una companya, ja que no s’ajusta a les propietats habituals observades. Si bé apunten que una possible explicació podria ser un magnetar antic (una estrella de neutrons amb un camp magnètic molt intens), admeten que algunes característiques, com la brillantor i la variabilitat de les emissions de ràdio, són difícils d’explicar si l’objecte fos efectivament un magnetar de gran antiguitat.
Tot i que ASKAP J1832 sembla trobar-se dins d’una resta de supernova, els investigadors determinen que aquesta coincidència probablement no implica una associació real. Els resultats apunten a una nova hipòtesi: només una nana blanca amb un camp magnètic extraordinàriament fort i una estrella companya podria donar resposta a les propietats observades.
Aquests resultats, liderats per Ziteng Wang (Universitat Curtin, Austràlia), s’han publicat a la revista Nature i coincideixen amb una descoberta independent portada a terme per un equip xinès encapçalat per Di Li. Tanmateix, aquest darrer equip no va reportar les variacions en raigs X.
Més informació està disponible a la web oficial de l’Observatori de Raigs X Chandra (nasa.gov/chandra i chandra.si.edu), on es poden consultar també les imatges composades i les descripcions visuals de l’objecte i el seu entorn.