L’artista espanyola Bárbara Alegre, resident a Barcelona, destaca aquest mes amb la seva participació a la fira d’art New Art Dealers Alliance (NADA) de Nova York, representada per la galeria coreana Dohing Art. La presència d’Alegre en aquest esdeveniment internacional suposa un nou impuls per a la seva carrera, acostant la seva obra, centrada en la introspecció i l’empatia, al públic nord-americà després d’exposar arreu d’Europa i Àsia.
Alegre va formar-se a la Llotja Escola d’Arts i Oficis, el Chelsea College of Arts i el Royal College of Art de Londres, on va cursar un Màster en Pintura que li va permetre aprofundir en la seva visió conceptual de l’art. Després d’una pausa per motius familiars, el retorn a la pràctica artística ha estat marcat per una voluntat de respondre a un món “aclaparat pel conflicte, la sobreestimulació i la fatiga emocional” amb creacions que transmeten calma i connexió.
La seva obra recent, com ara la pintura “Limits of a Given World” (2024), fa servir tons suaus i escenes íntimes per plantejar la necessitat de reconciliar-nos amb el nostre entorn i amb nosaltres mateixos. L’artista entén la pintura com “un refugi”, un espai de serenor que facilita la sanació: “Veig l’afecte com un camí cap a la comprensió i la pintura com un espai tranquil i reparador, lliure de cinisme, pensat per compartir calma, pau i amabilitat.”
Dins la seva trajectòria, destaca també la sèrie “Last Lesson” (2020), en què utilitzà el maquillatge de la seva mare difunta com a matèria pictòrica per treballar el dol i la transformació personal. Alegre explica: “Vaig pintar retrats de la meva mare amb el maquillatge i els pinzells que va deixar, per intentar mantenir-la a prop, físicament present. El seu ADN era arreu; eren obres sobre ella, fetes d’ella i per a ella.” Aquesta experiència, descrita com un procés de sanació i homenatge, connecta amb influències de la psicologia de l’art, com ara les reflexions de Melanie Klein i Donald Winnicott.
L’art de Bárbara Alegre destaca per una paleta continguda de tons apagats, pastels i colors de pell. Ella mateixa ho atribueix a la seva fascinació per l’efecte emocional del color des de petita, profunditzada amb els estudis de psicologia del color i la feina de florista. Aquest ús expressiu del color busca evocar “suavitat, empatia, vulnerabilitat i innocència” i convidar l’espectador a la introspecció.
Els temes de la seva producció abasten el dolor, el trauma, la memòria i l’empatia a partir d’experiències personals, però amb voluntat d’abordar qüestions universals. “La meva feina parteix de reflexions i experiències personals, però vol anar més enllà i interpel·lar aspectes universals de la condició humana”, declara. Les seves obres, com “Fight, Flight, Freeze” (2023), plasmen vivències internes complexes mitjançant un llenguatge figuratiu que fuig del tòpic i explora les formes de donar cos al patiment psicològic.
Per a Alegre, la pràctica artística té un paper clau en el benestar i la salut mental, tant en el procés de creació com en la recepció per part del públic. “Quan la vida es redueix al dolor, trobar vies no lesives per gestionar-ho és vital—i la creació regular ha estat una d’elles.” Aquesta filosofia es reflecteix tant en els detalls de les seves exposicions com en la recerca d’una relació estètica i emocional acollidora amb els espectadors.
Tot i el protagonisme de les plataformes digitals, Alegre defensa el valor insubstituïble de la presència física davant l’obra original: “Res no pot equiparar-se a veure art físicament, on tots els sentits es posen en joc en una experiència immersiva.” Així, l’artista consolida la seva proposta artística com a refugi on l’espectador pot trobar calma, empatia i profunditat enmig de la dissonància del món actual.