Text

· · to read

El concert-espectacle “Jaume Magre. Mapa sonor d’una vida” va reunir aquest vespre un centenar de persones a la Sala 1 de l’Auditori Municipal Enric Granados, a Lleida, per retre homenatge a la figura de Jaume Magre. L’acte, que forma part del Centenari del naixement de Magre, va servir per recordar el seu llegat cultural a la ciutat a través de la música.

L’espectacle va comptar amb la participació de joves de les escoles municipals d’art, teatre i música creades per Magre, així com de les escoles de música de Lleida. L’alcalde, Fèlix Larrosa, i la 4a tinenta d’alcalde, Carme Valls, també van assistir a l’acte, que va ser dirigit per Alfons Pérez Martín.

La proposta artística es va basar en el llibre “Merci, Monsieur Magre”, de Cristina Mongay, i va estar estructurada en tres etapes de la vida de Jaume Magre: infantesa, joventut-exili i retorn-postguerra-democràcia. L’orquestra simfònica, dirigida per Dolors Ricart i amb Antoni Tolmos al piano, va interpretar peces de música francesa, catalana i jazz clàssic.

Els alumnes de l’Escola d’Art Municipal Leandre Cristòfol van realitzar el disseny de projeccions audiovisuals, i L’Intèrpret Produccions es va encarregar del disseny de llums i producció tècnica. Els actors de l’Aula Municipal de Teatre de Lleida van dramatitzar moments significatius de la vida de Magre, acompanyats d’un espectacle de llums i projeccions visuals.

Text

· · to read

Tarragona va acollir, el passat dissabte al matí, la quarta edició de la Cursa Adaptada i Inclusiva al Parc del Francolí. Més de 180 participants van formar part d’aquest acte esportiu i lúdic obert a tota la ciutadania, organitzat per entitats socials i educatives del sector de la discapacitat de Tarragona.

Sota la coordinació de la Fundació Onada i amb el suport de l’Ajuntament de Tarragona i el Consell Esportiu del Tarragonès, els participants van poder triar entre diferents opcions de recorregut. Entre elles, distàncies adaptades de 20, 40 i 60 metres i un itinerari no adaptat d’un quilòmetre al voltant del Parc del Francolí. Les persones van participar caminant, amb cadira de rodes o caminador, fent de l’esdeveniment un exemple d’inclusió i participació ciutadana.

Text

· · to read

El tinent d’alcalde de Lleida, Carlos Enjuanes, i el director general de Migracions, Refugi i Antiracisme de la Generalitat, David Moya, han celebrat una reunió aquest divendres a Lleida per tractar sobre la inclusió social i la lluita contra el racisme. L’objectiu de la trobada és millorar la situació de les persones migrades i refugiades a la ciutat, especialment els joves no acompanyats i els treballadors de la campanya agrícola.

Durant la reunió s’ha posat èmfasi en la importància d’una resposta coordinada per cobrir les necessitats socials i formatives d’aquests col·lectius vulnerables. També s’ha destacat la necessitat d’impulsar accions contra els discursos d’odi i racistes, així com promoure la convivència amb projectes de prevenció i educació.

Els representants de l’Ajuntament de Lleida i la Generalitat han compartit projectes d’inclusió social i han identificat punts de col·laboració per millorar les actuacions en benefici de la ciutat. Aquesta primera trobada ha servit per planificar futures sessions de seguiment i treballar en un pla de ciutadania i migracions, amb l’objectiu de crear una societat més inclusiva i amb igualtat d’oportunitats.

Text

· · to read

El Centre d’Art La Panera de Lleida ha reprès el projecte Cultura Fresca amb l’edició de tardor, ara anomenada Cultura Càlida. Aquesta iniciativa busca que la lectura i l’art tinguin un impacte positiu en la salut comunitària. El projecte, en col·laboració amb l’Hospital Santa Maria i la Biblioteca Municipal de Pardinyes, va iniciar-se com a programa pilot l’estiu passat i es centra a oferir un espai terapèutic cada setmana.

Els participants, persones entre 40 i 55 anys amb trastorn mental, assisteixen a tallers de lectura i gaudi artístic a La Panera. Les activitats inclouen visites comentades i accions creatives amb obres d’art exposades, així com la lectura de llibres proporcionats per la biblioteca.

Amb una comunitat d’acompanyament, es busca fomentar el canvi d’actituds, valors i habilitats entre els participants conforme els seus interessos, oferint així eines per una vida més satisfactòria. Aquestes sessions tenen el suport d’un equip tècnic format per professionals dels àmbits cultural, social, de la salut i la psicologia.

El programa està adreçat als usuaris del Servei de Rehabilitació Comunitària Lleida, un espai destinat a persones amb trastorn mental sever, on es treballa per oferir un entorn terapèutic i relacional.

Text

· · to read

El Centre d’Art La Panera de Lleida ha reprès el projecte Cultura Fresca, aquesta vegada en edició de tardor sota el nom de Cultura Càlida. Aquesta iniciativa busca fomentar l’art i la literatura com a eines terapèutiques per a persones amb trastorn mental, gràcies a la col·laboració amb l’Hospital Santa Maria i la Biblioteca Municipal de Pardinyes. El projecte es va iniciar com a projecte pilot l’estiu passat.

Una vegada a la setmana, el programa ofereix tallers de lectura i gaudi de l’art per a persones d’entre 40 i 55 anys amb trastorn mental. Les activitats inclouen visites comentades i accions dinàmiques creatives basades en les obres d’art exposades al Centre d’Art La Panera, així com recomanacions literàries proporcionades per la Biblioteca Municipal de Pardinyes.

La iniciativa s’aprofita de l’entorn comunitari creat per ajudar els participants en el seu procés de recuperació personal. Es busca també “potenciar el canvi d’actituds, valors, sentiments, objectius, habilitats i rols,” segons les necessitats i preferències de cada persona. Aquesta col·laboració multidisciplinària involucra agents de l’àmbit cultural, social, de la salut i de la psicologia, un equip tècnic dels tres serveis implicats.

Les persones que assisteixen als tallers també són usuàries del Servei de Rehabilitació Comunitària Lleida (SRC), un espai dissenyat per proporcionar suport terapèutic i relacional a individus amb trastorn mental sever.

Text

· · to read

L’Ajuntament de Barcelona transformarà nou patis escolars amb la implicació de les seves comunitats educatives entre els anys 2024 i 2027. Actualment, ja s’han iniciat els processos de transformació en tres escoles de la ciutat, i el proper curs s’hi afegiran tres més, completant el projecte amb tres escoles addicionals el curs 2026-2027. Aquest programa, anomenat “Transformem els patis”, és executat pel Consorci d’Educació de Barcelona i compta amb el suport de la plataforma decidim.barcelona.

El procés de transformació pretén fer dels patis espais més naturalitzats, potenciar dinàmiques i relacions igualitàries i promoure usos comunitaris com a equipament de barri. La comunitat educativa del centre participa activament en el disseny del pati, incloent-hi alumnat, equip docent, famílies i la resta del personal de l’escola, a través d’activitats presencials i de la plataforma decidim.barcelona.

D’ençà de l’inici del programa, 71 centres educatius de Barcelona han participat en aquests processos de transformació, i 12 ja han inaugurat els nous patis redissenyats.

Text

· · to read

Aquest diumenge 10 de novembre ha entrat en servei el tramvia que connecta Glòries amb Verdaguer, operat per la línia T4 del Trambesòs, dins el seu horari habitual. El tram inaugurat forma part de la primera fase de les obres de connexió tramviària per la Diagonal, iniciades el 7 de març de 2022. Aquest projecte busca millorar la disponibilitat, fiabilitat i seguretat del servei.

Amb el nou tram en servei, les línies T5 i T6 cobriran el trajecte fins a la platja de Barcelona des de Glòries. TRAM continuarà informant els usuaris sobre aquests canvis operatius amb cartells i personal d’informació a les parades.

El tramvia recorre dos quilòmetres pel centre de la ciutat, entre la plaça de les Glòries i el carrer de Girona, i ajuda a connectar diversos municipis de l’àrea metropolitana. Està previst que tingui una demanda diària de 24.000 viatges, eliminant 2.000 cotxes diaris del tram central de la Diagonal i descongestionant la xarxa d’autobusos.

El projecte ha suposat una inversió de 63 milions d’euros, distribuïts entre obra civil, sistemes tramviaris i nous tramvies. La Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Barcelona n’han gestionat el finançament, amb aportacions específiques per part de les administracions consorciades a l’ATM.

Text

· · to read

L’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, ha assistit aquesta tarda al concert de la Banda Municipal de Barcelona, celebrat a L’Auditori de Barcelona en homenatge a les víctimes del recent temporal. El concert té com a objectiu recollir fons per ajudar les famílies afectades a través d’un fons d’ajut habilitat per l’Ajuntament.

La Banda Municipal, en la qual un 60% dels músics són del País Valencià i alguns han estat afectats directament pel temporal, ha modificat el seu programa per incloure “Lo Cant del Valencià”. Aquesta interpretació s’ha fet de manera col·laborativa amb músics de l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC), així com estudiants i professorat de l’Escola Superior de Música de Catalunya (ESMUC).

El concert, dirigit pel seu director titular José R. Pascual-Vilaplana, ha començat amb un minut de silenci en memòria de les víctimes. Durant l’acte, s’han pogut escoltar també el “Concert per a violí i orquestra de vents” de Kurt Weill i “Els Pini di Roma” d’Ottorino Respighi.

Text

· · to read

El Festival dels Gèneres Fantàstics de Barcelona, conegut com a Festival 42, ha conclòs la seva quarta edició a la Fabra i Coats, organitzada per l’Institut de Cultura de Barcelona, amb més de 7.500 persones assistint a un total de 73 activitats. Aquest esdeveniment literari es consolida com un referent internacional per la seva capacitat de convocar noms destacats de l’escena internacional i per la seva vocació prescriptora.

Durant els cinc dies del festival, un total de 119 escriptors i escriptores han participat en conferències, taules rodones, tallers i altres activitats. Participants notables inclouen Ted Chiang, Rebeca Yarros, i Albert Sánchez Piñol, entre molts altres. Les taules “Les Grans Taules del 42” han gaudit d’una bona acollida debatent temes com el fantàstic en l’àmbit europeu i la ciència-ficció catalana.

El comissari del festival, Ricard Ruiz Garzón, ha assenyalat que el 42 “s’ha consolidat com a festival”, destacant la seva capacitat per esdevenir una “veritable festa”, malgrat les adversitats que alguns convidats han hagut de superar per assistir-hi.

Els temes d’interès enguany han inclòs figures com el drac, la divulgació científica i el terror. Aquests eixos han estructurat el festival proposant reflexions sobre la realitat i la ficció, amb discussions sobre el canvi climàtic i la intel·ligència artificial.

Els Premis 42 han reafirmat la seva rellevància en els gèneres fantàstics amb deu categories premiades, reconeixent autors com Becky Chambers i Catriona Ward, així com traductors destacats com Carlota Gurt. El festival ha culminat amb un concurs de Cosplay, reafirmant la seva posició com un esdeveniment clau per als amants de la literatura fantàstica.

Text

· · to read

Barcelona ha tramitat el nou Mapa Estratègic de Soroll corresponent al període 2022-2027, un instrument que permet avaluar la reducció del soroll a la ciutat tant de dia com de nit. Aquest mapa actualitzat ofereix una visió general del nivell de soroll per carrer, així com les seves fonts, incloent-hi el trànsit viari, ferroviari, la indústria i les activitats d’oci. L’objectiu és traçar les polítiques i plans per continuar disminuint el soroll i millorar la salut de la ciutadania.

La tinenta d’alcaldia Laia Bonet ha subratllat la importància del nou mapa com a eina per valorar les polítiques de reducció de soroll ja implementades i per definir les futures accions. Bonet ha afirmat que “anem pel bon camí, però que hem de continuar treballant per poder reduir les molèsties i així millorar també la salut de la nostra ciutadania”.

La ciutat ha registrat una caiguda significativa del soroll, d’entre un 5 i un 6%, en comparació amb les dades de fa cinc anys. Aquesta reducció s’ha aconseguit gràcies a mesures com la pacificació de carrers i la disminució dels límits de velocitat. Tot i que el trànsit continua sent la principal font de soroll, la seva reducció ha estat crucial en la millora dels nivells de soroll globals.

En algunes zones, durant la nit, el soroll associat a l’ús intensiu de l’espai públic persisteix i genera molèsties significatives. En canvi, el soroll generat per la indústria i les infraestructures ferroviàries és residual i té un baix impacte en la ciutadania.