L’Ajuntament de Lleida ha realitzat una intervenció al Turó de la Seu Vella durant el novembre per controlar la població de gats del carrer a la ciutat. L’actuació ha inclòs la captura, revisió sanitària, esterilització i retorn de 16 gats per millorar el seu control sanitari i demogràfic.

Aquesta iniciativa ha comptat amb el suport d’associacions especialitzades i ha estat liderada per l’àrea de Salut Ambiental, el Centre d’Acollida d’Animals de Companyia i serveis veterinaris. La regidora de Sostenibilitat, Begoña Iglesias, ha assenyalat que “és fruit del diàleg amb les associacions animalistes de la ciutat”.

Prèviament, es va analitzar la situació del grup de gats al Turó, identificant els punts d’alimentació i treballant amb els alimentadors. Els gats capturats han rebut atenció veterinària, identificació electrònica, desparasitació, vacunació i esterilització. També els han marcat amb un tall a l’orella per facilitar-ne el reconeixement en el futur.

La intervenció ha estat considerada un èxit pels serveis municipals i s’emmarca en la llei per a la protecció i benestar animal.

L’Ajuntament de Barcelona, en col·laboració amb el Consorci d’Educació de Barcelona i altres entitats, obre els patis de deu escoles, un per districte, durant les vacances de Nadal. L’objectiu és fomentar l’ús d’aquests espais per a famílies, infants i joves, des d’avui fins al 7 de gener, excepte els dies festius.

La iniciativa, anomenada Patis Escolars Oberts, pretén optimitzar l’ús dels espais escolars amb un enfocament educatiu i social. Cada pati obert comptarà amb monitoratge per assegurar la seguretat i el bon ús de les instal·lacions. També s’han inclòs algunes escoles bressol municipals, que obriran els seus patis per a infants fins als 6 anys a partir del 4 de gener, amb horaris d’obertura de 10.30 a 13 hores i de 15.30 a 18 hores.

El servei de patis oberts es reprendrà l’11 de gener en 60 escoles i 20 escoles bressol municipals. Per obtenir més informació, es pot consultar el web oficial del servei.

El XXVI Concurs Internacional de Piano Ricard Viñes tindrà lloc a Lleida del 24 al 28 de juny de 2025. Les inscripcions s’obriran del 10 de gener al 10 d’abril de 2025, coincidint amb la commemoració dels 150 anys del naixement del pianista Ricard Viñes.

El concurs té com a objectiu promoure la formació i les actuacions de joves pianistes, així com difondre la música per a piano. Poden participar en el certamen pianistes d’entre 18 i 35 anys, amb certes exclusions per als que tenen vincles amb el jurat.

Néstor Bayona pren el relleu com a director artístic del concurs, aportant una “visió renovadora” després de la jubilació de Jordi Benseny, que ha dirigit el certamen durant dotze anys. L’Auditori Municipal Enric Granados acollirà totes les fases del concurs.

L’Ajuntament de Lleida presentarà un programa d’activitats per promoure el llegat de Ricard Viñes, figura destacada en les avantguardes musicals del segle XX. Les bases i novetats del concurs es poden consultar al web oficial.

L’Abat de Montserrat, el pare Manel Gasch, ha inaugurat aquesta nit el Cicle de Nadal 2024 al Saló de Plens de la Paeria de Lleida, organitzat per l’Agrupació Ilerdenca de Pessebristes i l’Ajuntament de Lleida. L’objectiu ha estat destacar la importància del Nadal per als cristians i els valors universals que aquest comporta.

En el seu pregó, l’Abat ha recalcat el simbolisme del pessebre com a representació de “la utopia autocomplerta de l’ésser humà” i la seva significació per a la diversitat i la superació de les dificultats. L’alcalde de Lleida, Fèlix Larrosa, ha agraït tant a l’Abat com als pessebristes la seva participació, ressaltant la importància de la concòrdia i la transformació social.

L’acte ha continuat amb la interpretació de nadales per part de la Coral l’Estel de Lleida, incloent peces com “Puer Natus in Béthlem” i “Nadala de Lleida”. Finalment, l’Agrupació Ilerdenca de Pessebristes ha entregat a l’Abat un quadre creat per José Antonio Ferrer, vicepresident de l’entitat, i han assistit a l’esdeveniment el bisbe de Lleida, Salvador Giménez, i altres autoritats locals.

Les empreses concessionàries de neteja i els treballadors a Barcelona han arribat a un acord que ha permès desconvocar la vaga programada per als dies 22 i 25 de desembre. L’aturada coincidia amb les festes de Nadal.

L’Ajuntament de Barcelona ha expressat el seu agraïment a totes les parts implicades per haver assolit aquest acord, que prevé un conflicte durant una època especialment sensible. Laia Bonet, primera tinenta d’Alcaldia, ha destacat que “els barcelonins i les barcelonines no mereixien que hi hagués una vaga de neteja a la ciutat”.

En previsió de la vaga, l’Ajuntament havia preparat un dispositiu d’operativa i un comitè de crisi estava previst per reunir-se, amb l’alcalde al capdavant, aquest diumenge. Malgrat això, el recent acord evita la implementació d’aquestes mesures i assegura que els serveis de neteja es mantinguin operatius durant les festes.

L’Ajuntament de Lleida ha reconegut l’aportació de l’Associació de Voluntaris de Protecció Civil (AVPC) durant un acte celebrat a la nova seu de l’entitat, al Parc Agrobiotech. L’esdeveniment, que ha comptat amb la presència de l’alcalde Fèlix Larrosa i la tinenta d’alcalde Cristina Morón, ha servit per designar nous càrrecs dins de la Unitat d’Intervenció i per atorgar diplomes de reconeixement als voluntaris.

L’alcalde Larrosa ha destacat la feina de l’AVPC i ha agraït el seu compromís amb la comunitat, afirmant: “És extraordinària la feina que feu […] Sou servidors de la comunitat en la qual viviu i treballeu”. Cristina Morón ha subratllat la dedicació altruista dels voluntaris i ha expressat el suport de l’Ajuntament en millorar els recursos de l’associació.

Josep Lluís Valls, president de l’AVPC, ha mencionat l’evolució de l’associació des de 1997 i l’augment de l’exigència en les seves tasques. L’acte ha servit també per homenatjar a títol pòstum Xavier Vivó, amb una placa lliurada a la seva vídua, i incloure la projecció de vídeos en record seu. L’AVPC treballa per a la prevenció i actuació en situacions de risc en col·laboració amb els plans d’emergència municipals.

La Paeria de Lleida ha celebrat aquest matí la XVII Recepció als Ambaixadors al Museu d’Art Modern i Contemporani de Lleida, conegut com el Morera. L’esdeveniment ha tingut lloc per homenatjar quatre nous representants de la ciutat que, des de fora, contribueixen a difondre els valors i el patrimoni lleidatà.

Jordina Millà, pianista a Salzburg, i Josep Graells, advocat, han estat dos dels nous ambaixadors presents a l’acte, on l’alcalde de Lleida, Fèlix Larrosa, els ha imposat les insígnies. També han rebut aquesta distinció Francesc Agustí, un analista financer, i Maria Flors Mor, doctoranda en Física Teòrica. L’alcalde ha subratllat la rellevància de la nova ubicació al Museu Morera i ha animat els ambaixadors a difondre el nom de Lleida mitjançant “explicar la nostra singularitat”.

D’altra banda, la presidenta de Turisme de Lleida, Pilar Bosch, ha destacat la capacitat de la ciutat per reinventar-se i ha recalcat el potencial de Lleida com a “ciutat de les oportunitats”.

El projecte dels ambaixadors de Lleida, iniciat el 2002, busca crear una xarxa internacional de divulgació que promogui la cultura i el patrimoni de la ciutat.

El Museu de Ciències Naturals de Barcelona (MCNB) ofereix activitats familiars del 21 de desembre al 5 de gener, amb la intenció de despertar la curiositat científica dels infants i proporcionar entreteniment als adults. Les propostes estan adreçades a nens de diverses edats i inclouen “Niu de Nadal familiar” per a infants de 0 a 6 anys, “Flipbooks”, animacions sobre fenòmens naturals, i una selecció de “jocs de taula sobre ciències naturals”.

Les activitats es duran a terme a les seus del museu al parc del Fòrum, al Centre Martorell d’Exposicions al parc de la Ciutadella i al Jardí Botànic de Montjuïc.

El museu preveu tancar l’any amb més de 370.000 visitants, gràcies, en part, a la contribució de la nova seu del parc de la Ciutadella. A més, el Pla de Museus Catalunya, Museus 2030, projecta convertir l’actual Consorci del Museu de Ciències Naturals en el Museu Nacional de Ciències Naturals de Catalunya, amb un augment de la inversió per part de la Generalitat en els pròxims tres anys.

Lleida ha introduït el seu primer autobús elèctric, tal com ha anunciat la Regidoria de Mobilitat de l’Ajuntament aquest dilluns. Aquesta iniciativa s’emmarca dins el Pla de Mobilitat Urbana i Sostenible que vol fomentar un transport públic menys contaminant i millorar la qualitat de vida dels habitants de la ciutat.

Aquest autobús forma part de la línia L1 i ha estat presentat per l’alcalde, Fèlix Larrosa, junt amb la regidora de Mobilitat, Cristina Morón. Lleida preveu incorporar quatre autobusos addicionals elèctrics el 7 de gener i tres més al setembre. Els vehicles, fabricats per Irizar e-mobility, se sumaran als 49 autobusos actuals, aconseguint que el 40% de la flota sigui sostenible, amb un total de 16 vehicles híbrids i 5 elèctrics.

Els nous autobusos no estaran assignats a rutes fixes; seran utilitzats allà on es requereixin. Disposen de 180 kw de potència i fan la recàrrega en un temps d’entre 4 i 6 hores. Les recàrregues es duen a terme al Polígon industrial del Segre. Electra Homedes ha realitzat la instal·lació de les infraestructures de recàrrega. En el futur, s’espera construir més punts de recàrrega i una estació transformadora per facilitar l’arribada de més autobusos elèctrics.

Els regidors Xavier Estrada, Juanjo Falcó, Violant Cervera, Jordina Freixanet, Ana M. Florista i Marta Tristany han participat en la presentació oficial d’aquest nou vehicle elèctric a la ciutat.

Barcelona ha completat aquest novembre la substitució de les òptiques dels semàfors de tota la ciutat per tecnologia LED, un total de 39.900 semàfors repartits en 1.803 cruïlles. L’objectiu d’aquest canvi és reduir el consum energètic i augmentar l’eficiència del sistema de semaforització.

Abans del 2001, la major part dels semàfors de Barcelona utilitzava bombetes incandescents, amb un consum diari de 46.000 kWh. Ara, amb la implantació de la tecnologia LED, el consum s’ha reduït a 10.000 kWh diaris, tot i l’augment del nombre de cruïlles establertes amb semàfors.

Aquesta transició ha suposat un estalvi energètic del 85% i una reducció mensual de la despesa econòmica en 66.721 euros. A més, la reducció en les emissions de diòxid de carboni permet un estalvi d’1,5 tones de CO2 cada mes, equivalent a 18 tones anuals. Així, Barcelona esdevé un exemple de com combinar sostenibilitat ambiental i eficiència en una gran ciutat.