La Paeria de Lleida ha aprovat la licitació d’un contracte per renovar i mantenir l’enllumenat públic, amb una inversió de 32,9 milions d’euros durant els pròxims 12 anys. L’objectiu és substituir 14.545 punts de llum per tecnologia LED, cosa que permetrà un estalvi del 64% en consum elèctric. Un préstec sense interessos de 8,6 milions d’euros provinent de l’Institut per a la Diversificació i Estalvi de l’Energia finançarà part del projecte.

A més, s’ha aprovat una modificació urbanística per transformar l’ús de diverses zones de la ciutat. L’aparcament davant del pavelló Barris Nord passarà de zona verda a equipament comunitari, mentre que un sector del polígon Camí dels Frares es requalifica com a zona verda.

La dissolució del consorci urbanístic de l’Àrea Residencial Estratègica, situada entre la Fira i el Canal de Seròs, ha estat aprovada pel ple, tot i preveure’s la construcció de 3.700 habitatges, amb la meitat de promoció pública.

També s’ha donat el vistiplau al nou Pla Estratègic de Subvencions per al període 2025-2027, que busca millorar la qualitat de vida dels ciutadans i promoure el desenvolupament social i cultural.

Finalment, el ple municipal ha aprovat una moció presentada per la Plataforma Horta Segura per incrementar la seguretat a l’Horta de Lleida, que inclou diverses peticions de canvis legislatius.”

L’Ajuntament de Barcelona ha organitzat una trobada amb entitats socials en el marc de l’Acord Ciutadà per a una Barcelona Inclusiva per reflexionar sobre les polítiques socials davant noves situacions de vulnerabilitat. Aquesta reunió s’ha celebrat a la seu del Col·legi d’Infermers i Infermeres de Barcelona, amb la participació de representants d’ajuntaments i entitats de ciutats com Lió, Milà i Manchester.

L’esdeveniment, titulat “Les ciutats davant el canvi tecnològic i social: per a un progrés urbà dirigit per objectius socials”, s’insereix en l’Estratègia d’inclusió per a la reducció de les desigualtats socials a Barcelona 2017-2030. Durant la trobada s’han discutit les noves problemàtiques de vulnerabilitat a les ciutats, incloent-hi els canvis en els perfils de les persones sense llar i la precarietat econòmica.

S’han abordat temes com l’increment de persones sense llar, amb especial atenció a joves, persones majors de 65 anys, dones i famílies sense sostre. També s’ha destacat que moltes persones, malgrat tenir feina, no poden cobrir necessitats bàsiques com l’alimentació, fet que augmenta la demanda d’ajudes.

Sònia Fuertes, comissionada d’Acció Social de l’Ajuntament, ha afirmat que “Barcelona és un referent pel que fa a les polítiques socials, des de la proximitat i la innovació”. Ha subratllat la necessitat de coordinar-se amb altres administracions en temes crucials com l’habitatge i la migració.

L’Acord Ciutadà per a una Barcelona Inclusiva promou la col·laboració entre institucions i organitzacions per crear una ciutat més inclusiva, abordant problemàtiques com l’exclusió residencial i la burocràcia en les ajudes socials.

L’Ajuntament de Barcelona ha aprovat finançar amb 550.000 euros dues iniciatives de recerca amb perspectiva de gènere per al 2024. Les subvencions, destinades al Barcelona Supercomputing Center (BSC) i al Barcelona Institute of Science and Technology (BIST), tenen com a objectiu impulsar la ciència com a motor econòmic i millorar la qualitat de vida.

El programa “Ciència, Tecnologia i Societat” del BSC ha rebut 350.000 euros per tal d’unificar i potenciar les activitats científiques del centre en àrees de transformació social. D’altra banda, el projecte “Recerca multidisciplinària, talent i cultura de Barcelona” del BIST ha estat finançat amb 200.000 euros, promovent la cooperació entre set centres de recerca catalans i donant suport específic a les dones científiques.

Aquestes mesures formen part de l’estratègia de l’Ajuntament per posicionar Barcelona com a referent d’innovació, aprofitant el potencial de la ciència com a eina per al canvi i el desenvolupament econòmic.

El Mercat Central de Tarragona ha incorporat, durant aquest núvol nadalenc, un trineu finlandès datat del 1800 com a element destacat de la seva decoració. Aquest objecte, cedit per Jordi Rovira i fills del Museu Can Joanet de Tarragona, se situa com una atracció per als visitants que poden captar fotografies fins al 5 de gener.

El trineu, que presenta una il·lustració d’un cavall Pegasus de l’artista Alejandro Ayxendri, es pot admirar en els horaris de visita del mercat: de 10 a 14 h i de 17 a 20 h, amb horaris especials els dies 24 i 31 de desembre i el 5 de gener, en què només romandrà obert pel matí.

D’altra banda, el Mercat Central ha engegat un sorteig a través de les seves xarxes socials, premiant la participació amb vals de compra de 50 euros. Per participar-hi, els usuaris han de compartir una fotografia del trineu al seu compte d’Instagram amb l’etiqueta #TrineuMercatCentral.

Un trineu procedent de Finlàndia de l’any 1800 és l’atractiu principal del Mercat Central de Tarragona durant aquest Nadal. Estarà disponible per ser visitat fins al 5 de gener. Aquesta peça ha estat cedida per Jordi Rovira i fills del museu Can Joanet de Tarragona.

Es tracta d’un carruatge tradicional finlandès, originalment utilitzat amb cavalls i rens. L’il·lustrador Alejandro Ayxendri ha decorat el trineu amb una il·lustració d’un cavall Pegasus. Els horaris per visitar-lo i fer-se fotografies són de 10.00 a 14.00 h i de 17.00 a 20.00 h, exceptuant els matins dels dies 24 i 31 de desembre, i el 5 de gener.

A més, el Mercat Central ha organitzat un concurs a Instagram amb l’etiqueta #TrineuMercatCentral, amb un premi de 50 € en vals de compra per als participants que comparteixin una fotografia del trineu.

El pròxim divendres 27 de desembre, el Parc d’Atraccions Tibidabo acollirà la 27a edició de la Cançó de Pau, un esdeveniment organitzat per UNICEF amb la finalitat de promoure valors com la solidaritat, la tolerància i el respecte. L’acte tindrà lloc a les 11 del matí i estarà obert a totes les persones que visitin el parc.

La cantada d’aquest any comptarà amb la presència de l’arquitecte Josep Miàs, el pastisser Christian Escribà i Laia Ruich, coordinadora d’UNICEF a Catalunya, que han estat nomenats ambaixadors de la pau per a aquesta edició. Les persones que arribin al Tibidabo abans de les 11:00 hores podran comprar entrades solidàries per 2 euros i accedir a la Cançó de Pau, a més de gaudir del parc durant tot el dia.

Els infants tindran l’oportunitat d’escriure les seves esperances i missatges al Llibre de la Pau del Tibidabo. Aquesta activitat forma part de les col·laboracions del parc amb UNICEF, que van començar l’any 2012, amb l’objectiu de promoure els drets dels infants i contribuir als programes que l’organització desenvolupa arreu del món.

El Tibidabo també ofereix diverses activitats nadalenques fins al 5 de gener, incloent-hi una pista de gel sintètica, l’espectacle “El Trencanous sobre gel”, la projecció de la pel·lícula “Sleigh Ride” al Dididado i un nou espectacle al Marionetarium. Els visitants que busquin emocions fortes poden visitar l’Hotel 666, on es pot veure el Krampus, un personatge que reapareix cada Nadal al parc.

La Paeria de Lleida ha organitzat casals de Nadal que ofereixen activitats amb personatges de pel·lícules d’animació com Ice Age i Toy Story. Aquestes activitats tenen lloc durant les vacances escolars de Nadal, als matins, i es desenvolupen a les escoles de Pardinyes, Frederic Godàs i Joan XXIII. Els casals estan dissenyats perquè infants de 3 a 12 anys puguin gaudir d’una experiència màgica.

L’objectiu principal d’aquestes activitats és facilitar la conciliació de la vida laboral i familiar, oferint un espai on els infants desenvolupin la seva creativitat i cooperació mitjançant tallers i jocs. En total, es disposen de 444 places, amb un 20% reservades per a infants en situació de vulnerabilitat. El regidor d’Educació, Xavier Blanco, ja ha visitat l’escola Joan XXIII per presenciar de prop els treballs dels infants, com ara “l’elaboració d’un ninot de neu”.

Les obres de rehabilitació de l’Església de la Sang, ubicada al carrer Sant Antoni de Lleida, començaran a finals de gener. La Paeria aporta 120.000 euros al projecte per conservar la teulada del temple. Aquest suport es dividirà en 50.000 euros el 2024 i 70.000 el 2025, com a part d’un cost total de 430.000 euros cofinançat per altres administracions.

L’alcalde de Lleida, Fèlix Larrosa, ha remarcat la rellevància de recuperar el patrimoni local per “generar autoestima i posicionar la ciutat com una gran capital”. Larrosa, acompanyat del prior de la Congregació de la Sang, Eduard Segarra, i del bisbe de Lleida, Salvador Giménez Valls, ha visitat l’església per valorar les obres futures.

La portaveu de Junts, Violant Cervera, ha mostrat satisfacció per la col·laboració, subratllant la urgència de “consolidar la teulada”. El projecte, liderat per l’arquitecte Carles Pubill, es dividirà en diverses fases, començant per una actuació inicial de sis mesos dedicada a la teulada, sense interrompre les celebracions litúrgiques, i continuarà amb la restauració de la portalada renaixentista i altres elements patrimonials.

L’Ajuntament de Barcelona ha assignat 2,5 milions d’euros procedents dels Fons Next Generation de la Unió Europea per subvencionar nou projectes d’innovació i digitalització del sector turístic. L’objectiu és millorar els serveis turístics i enfortir el comerç local.

Els projectes que rebran aquestes subvencions han estat publicats al Butlletí Oficial de la Província de Barcelona. Inclouen iniciatives que busquen una millor integració de la gestió turística amb la vida ciutadana i formen part del Pla de Sostenibilitat Turística en Destinacions.

Entre els projectes destaca la transformació digital dels comerços locals i la creació d’actius digitals en 3D de patrimoni. També es desenvoluparan plataformes per gestionar dades turístiques.

Es preveu la instal·lació de “pantalles interactives a les botigues” per millorar l’experiència de compra i el desenvolupament d’una base de dades d’esdeveniments a Barcelona per atreure visitants. Altres projectes inclouen una aplicació per a guies turístics i sensors per monitoritzar el flux de persones en espais turístics.

L’Ajuntament de Barcelona vol potenciar la digitalització i la innovació en l’economia del visitant, tot prioritzant la governança, la sostenibilitat i la qualitat de vida dels residents.