L’Observatori de les Discriminacions ha registrat 1.102 situacions de discriminació a Barcelona l’any 2024, un 27,4% més que l’any anterior. L’informe, elaborat a partir de les dades de l’Oficina per la No Discriminació (OND) i la Taula d’Entitats amb Servei d’Atenció a Víctimes de Discriminacions (SAVD), destaca que el 25% d’aquestes situacions han inclòs discursos discriminatoris o d’odi. Aquest tipus de comportaments han afectat de manera especial persones LGTBI i persones migrants.
El racisme continua sent la causa principal de discriminació, amb 314 casos. La discriminació per raó de gènere ocupa la segona posició amb 280 incidències, de les quals el 71% afecten dones, sovint de manera interseccional segons l’edat, origen, llengua, diversitat funcional, condició econòmica o de salut. Un 26% d’aquests casos han estat violències masclistes, en la majoria dels casos per part de persones de l’entorn familiar.
Les dones han comunicat més situacions de discriminació que els homes i han estat les principals impulsores de denúncies en àmbits com la salut, l’edatisme, el capacitisme, l’aporofòbia i la religió. De les denúncies per racisme i xenofòbia, gairebé la meitat provenen de persones d’origen llatinoamericà.
Les persones particulars han estat els principals agents discriminadors, implicats en 361 situacions, sobretot relacionades amb LGTBIfòbia, gènere i racisme/xenofòbia. Les empreses i entitats privades han concentrat la discriminació per llengua, racisme i capacitisme. Per primera vegada, l’informe inclou la discriminació a les xarxes socials amb 23 casos detectats.
La salut ha estat el tercer motiu de discriminació amb 267 incidències, afectant en un 62% dones. Els principals àmbits són la salut mental, la salut sexual i reproductiva i la serofòbia. L’administració pública és el principal agent discriminador en aquests casos. Les discriminacions per motius de salut acostumen a creuar-se amb el racisme i l’aporofòbia.
Pel que fa a la discriminació lingüística, la pràctica totalitat dels 192 casos registrats han estat per l’ús del català, principalment en centres sanitaris, supermercats, comissaries i serveis de missatgeria. Els grups més afectats són les dones i les persones grans.
Els drets més vulnerats el 2024 han estat la integritat moral, la prestació de serveis, el servei públic de qualitat i la integritat física. Una sola discriminació pot implicar la vulneració de diferents drets, fet que genera desigualtats en l’accés a oportunitats i limita la participació ciutadana.
L’informe informa que en el 25% de les situacions analitzades es va detectar discurs d’odi, una qüestió que preocupa especialment les entitats pel context polític i social de legitimació d’aquest fenomen a la ciutat.
Durant el 2024, l’OND ha ampliat el seu pla formatiu sobre drets humans i ha continuat desenvolupant el programa Antenes per reforçar la prevenció i detecció de discriminacions. Les entitats de la Taula SAVD han impulsat accions de sensibilització, acompanyament i suport, principalment en l’àmbit del racisme, la xenofòbia, les violències masclistes, l’LGTBIfòbia i la salut.
Entre els reptes principals, l’OND assenyala la necessitat de desenvolupar nous protocols, combatre la infradenúncia i col·laborar en el Pla Barcelona Antiracista 2025-2035. Les entitats volen millorar l’atenció a les víctimes, incrementar el nombre d’accions judicials i visibilitzar positivament la cultura gitana, entre altres objectius.