CAISO, una organització de la societat civil amb seu a Trinidad i Tobago, ha presentat aquest mes de maig el seu informe anual «Insights from Wholeness and Justice», coincidint amb el Dia Internacional contra l’Homofòbia, la Transfòbia i la Bifòbia. Les seves conclusions subratllen que les persones LGBTQ+ del país encara pateixen una discriminació sistèmica i reclamen a l’Estat accions més decidides per garantir els seus drets.
L’estudi, basat en l’experiència de les persones que han utilitzat els serveis de CAISO durant el 2024, evidencia problemàtiques recurrents com ara la «discriminació promoguda per l’Estat», que fomenta l’exclusió social i deteriora el benestar físic, psíquic i social dels membres de la comunitat LGBTQ+. L’informe detalla com els sistemes socials violents i la manca d’intervenció pública contribueixen a aquestes situacions de vulnerabilitat. Segons CAISO, calen «intervencions més àmplies i sostingudes» per protegir els drets de les persones LGBTQ+ i donar resposta als principals àmbits que afecten el seu dia a dia, des de la salut mental fins a les oportunitats laborals.
El document atribueix el 44 % de les queixes a la violència domèstica, sigui familiar o de parella; un 25 % a situacions d’assetjament i agressions, i un 9 % a discriminacions laborals. Les formes de violència domèstica denunciades van ser diverses: assetjament, desallotjament forçat, agressions físiques, verbals i econòmiques. Aquest any cap de les persones que informaren de discriminació laboral va buscar protecció legal, sovint per por a perdre mitjans de subsistència o per la seva condició migratòria. Tant és així que el 50 % dels casos laborals implicaven acomiadaments improcedents i el 75 % assetjament a la feina, mentre creix una «manca sistèmica en l’accés a la justícia».
Les dificultats s’acumulen entre la comunitat LGBTQ+ de Trinidad i Tobago: el 39 % pateix inseguretat alimentària o econòmica i el 36 %, problemes d’habitatge. Un 57 % va demanar suport en salut mental. Així mateix, el 14 % manifestà haver estat víctima de violència de parella i un 25 % va relatar haver patit agressions físiques o sexuals fora de l’àmbit domèstic. Entre les persones que van denunciar aquest tipus d’agressions, el 43 % no va acudir a la justícia, principalment per manca de confiança en els sistemes de protecció, segons destaca CAISO.
Kellog Nkemakolam, responsable de Programa i Recerca a l’entitat, assenyala que «la manca de voluntat de l’Estat per confrontar el seu paper directe i la seva passivitat davant la violència contra la comunitat», afegida a «l’absència de passos decisius per rectificar-ho mitjançant esmenes legislatives i reforma de procediments», agreuja la situació de les persones LGBTQ+ més vulnerables.
Pel que fa a la protecció legal, l’advocada Donielle Jones subratlla que, tot i les previsions legals recollides a la Llei d’Ampliació contra la Violència Domèstica de 2020, «les persones dependents de qui exerceix la violència esdevenen més insegures si han de trencar la relació interposant accions legals. Això passava especialment entre joves i persones de classe treballadora, en relacions on les finances estaven molt entrellaçades, o hi havia gran desigualtat d’ingressos o accés a recursos.» Rae Alibey, treballadora de casos a CAISO, afegeix que aquestes barreres i la discriminació estructural incrementen l’exclusió social i reforcen els prejudicis per orientació sexual o gènere.
En el context del lema d’IDAHOBIT 2025, «El Poder de les Comunitats», la directora de CAISO, Angelique V. Nixon, recorda que «les diferències importen i cal tenir-les en compte en la lluita per la llibertat». CAISO demana la reforma de la Llei d’Igualtat d’Oportunitats de Trinidad i Tobago per incloure explícitament la protecció de l’orientació sexual, així com més serveis socials inclusius i mecanismes de reparació en casos de violència i discriminació. L’organització considera que es tracta d’«un canvi significatiu i substancial que el govern pot iniciar per començar a solucionar silencis i buits en la legislació i els procediments».