Un estudi liderat per l’Institut d’Agroquímica i Tecnologia d’Aliments (IATA) del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) ha identificat el paper que exerceix la bactèria intestinal humana Phascolarctobacterium faecium en la prevenció i el tractament de l’obesitat.
La presència d’aquesta bactèria és un indicador d’una bona salut metabòlica
Una soca d’aquesta espècie bacteriana, fins ara poc estudiada, ha demostrat propietats protectores enfront de l’obesitat i les seves complicacions metabòliques gràcies a la seva capacitat per contrarestar els efectes perjudicials de les dietes hipercalòriques sobre el funcionament del sistema immunitari. En el descobriment, publicat a la revista Nature Microbiology, hi col·labora el Centre de Biologia Integrativa (CIBIO) de la Universitat de Trento (Itàlia).
El treball ha combinat una anàlisi de més de 7.500 microbiomes humans amb experiments funcionals en ratolins. Els resultats del metanàlisi del microbioma intestinal, realitzat amb dades de múltiples grups de població de quinze nacionalitats diferents, ha demostrat que l’espècie Phascolarctobacterium faecium és més freqüent en persones amb pes saludable que en individus amb sobrepès o obesitat, independentment de l’edat, el sexe i la regió geogràfica. Aquest descobriment ha reforçat la idea que la presència d’aquesta bactèria és un indicador d’una bona salut metabòlica.
“Hem identificat un biomarcador microbià associat al pes saludable que es manté constant en poblacions molt diverses. L’absència d’aquesta bactèria podria utilitzar-se com a marcador primerenc del risc de patir obesitat”, indica Yolanda Sanz, investigadora del CSIC a l’IATA i coordinadora de l’estudi.
Els resultats mostren que l’administració d’una soca determinada de Phascolarctobacterium faecium a ratolins amb obesitat induïda per una dieta hipercalòrica va reduir significativament el guany de pes, l’adipositat, la inflamació intestinal i sistèmica i la intolerància a la glucosa.
En concret, la bactèria va disminuir el pes corporal en un 25%, el greix acumulat en un 35% i va millorar la tolerància a la glucosa amb efectes comparables als del fàrmac semaglutida, utilitzat en el tractament de la diabetis tipus 2 per regular la gana i els nivells de sucre en sang.
Aquesta soca exerceix efectes beneficiosos sobre el metabolisme a través de la seva capacitat per modular la funció del sistema immunitari innat
Un dels descobriments clau de l’estudi és que aquesta soca exerceix efectes beneficiosos sobre el metabolisme a través de la seva capacitat per modular la funció del sistema immunitari innat, fins i tot quan està inactivada per pasteurització.
Aquesta bactèria reprograma el fenotip de les cèl·lules del sistema immunitari innat, reduint la presència de macròfags proinflamatoris i afavorint l’activació de macròfags alternatius, que bloquegen la cascada d’esdeveniments inflamatoris que es produeixen a l’intestí en el context de l’obesitat.
Gràcies a aquest canvi, també es redueix la presència d’altres cèl·lules immunitàries inflamatòries conegudes com a ILC1 a l’intestí, que solen estar elevades en persones amb obesitat. Aquestes cèl·lules estimulen la producció de substàncies inflamatòries com la interferona gamma, que altera la funció de barrera intestinal i provoca alteracions metabòliques.
Aquests efectes semblen dependre de components estructurals de la cèl·lula bacteriana de P. faecium, com proteïnes o fragments de la seva paret cel·lular, capaços d’activar receptors immunitaris específics (anomenats Toll-like receptor 2 o TLR2) presents en les cèl·lules immunitàries innates.
“En reprogramar el fenotip i la funció inflamatòria dels macròfags es restaura l’equilibri immunològic a l’intestí, cosa que permet frenar la inflamació crònica provocada per dietes hipercalòriques i, així, millorar la salut metabòlica global de l’organisme”, afegeix Rebeca Liébana, investigadora de l’IATA-CSIC que ha contribuït a l’estudi durant la seva tesi doctoral.
Aquest descobriment no només amplia el coneixement sobre les complexes interaccions entre la dieta, la immunitat i la microbiota (els microorganismes que viuen al nostre organisme), sinó que obre noves possibilitats per desenvolupar teràpies dirigides a prevenir o tractar l’obesitat amb mecanismes d’acció alternatius o complementaris.
Encara que l’estudi s’ha realitzat en ratolins, les autores en destaquen la rellevància com a punt de partida per a futurs assaigs clínics en humans
“Aquests resultats demostren que és possible redirigir la resposta immunitària davant la dieta, bloquejant la seqüència d’esdeveniments inflamatoris mitjançant l’acció d’una bactèria sobre l’intestí. Això, al seu torn, permet restaurar el funcionament d’altres òrgans implicats en la regulació del metabolisme, cosa que suposa un descobriment encoratjador per al desenvolupament de noves estratègies que permetin combatre les malalties metabòliques de manera més eficaç”, assenyala Yolanda Sanz.
Tot i que l’estudi s’ha realitzat en ratolins, les autores destaquen la seva rellevància com a punt de partida per a futurs assaigs clínics en humans. El seu enfocament s’emmarca en una línia de recerca cada cop més prometedora: les teràpies basades en la modulació de la microbiota, que obren noves possibilitats per dissenyar intervencions més personalitzades i complementàries als tractaments farmacològics convencionals.
Referència:
Liébana-García, R., López-Almela, I., Olivares, M., Romaní-Pérez, M., Manghi, P., Torres-Mayo, A., … Sanz, Y. “Gut commensal Phascolarctobacterium faecium retunes innate immunity to mitigate obesity and metabolic disease in mice”. Nature Microbiology (2025).
Drets: Creative Commons.