Andrónico Rodríguez ha estat proclamat candidat a la presidència de Bolívia enmig d’una crisi econòmica i política que sacseja el país ara que s’acosten les eleccions generals del 17 d’agost. L’actual fragmentació del Moviment al Socialisme (MAS), el desgast de la figura d’Evo Morales i la retirada de Luis Arce han situat Rodríguez, de 37 anys, com a possible alternativa en un panorama incert i ple d’interrogants sobre el futur del país.
El context d’aquesta candidatura es troba marcat per gairebé vint anys de govern del MAS –amb l’excepció del breu període 2019–2020– i un deteriorament econòmic iniciat el 2015 i agreujat arran de la pandèmia. Avui, Bolívia afronta una inflació creixent, reserves de dòlars sota mínims, i una producció domèstica estancada, mentre el partit que havia estat hegemònic es troba dividit entre evistes, arcistes i ara, també, androniquistes.
Fill de dirigents sindicals de Cochabamba i llicenciat en ciències polítiques per la UMSS, Andrónico Rodríguez va forjar la seva trajectòria al costat dels moviments cocalers i va arribar a la presidència del Senat amb només 32 anys. Fa poques setmanes va confirmar la candidatura presidencial, proposant un canvi respecte als fracassos de Luis Arce i la deteriorada imatge d’Evo Morales —aquest últim, inhabilitat per la justícia i amb acusacions greus a sobre.
Rodríguez ha afirmat que “cal un canvi radical” per recuperar la confiança en les institucions. Ha intentat avançar un discurs propi, defensant la necessitat de reformar el model econòmic i d’ampliar la participació del sector privat i de les cooperatives. Tot i això, les seves propostes concretes continuen despertant escepticisme entre analistes i opinió pública. El politòleg Orlando Peralta l’acusa de falta de claredat: “No hi ha transformació – ni ideològica ni programàtica. No ha presentat propostes clares. No ha parlat de reformes estructurals ni de mesures concretes per sortir de la crisi actual.”
Els estudis de la realitat política apunten que Rodríguez arrossega l’herència i l’estructura del MAS, envoltat d’antic dirigents i figures de l’esquerra que busquen projectar-lo internacionalment com una cara renovadora. Peralta, tanmateix, sosté: “Serà el mateix model d’estat, amb els mateixos interessos interns i externs, i una retòrica més jove – però sense cap canvi real.”
La crisi de lideratge al MAS ha permès a Rodríguez presentar-se com a cara nova davant l’esgotament de les figures de Morales i Arce, però el seu programa encara no recull propostes prou definides sobre les qüestions cabdals del país: política fiscal, relació amb el FMI, reforma constitucional o reformes laborals.
L’analista Paul Coca recorda que l’autèntic comiat d’Evo Morales va ser l’any 2016, després del referèndum en què la població li va girar l’esquena. “L’Evo no volia acceptar la jubilació”, sentencia Coca, rememorant la crisi política de 2019. Morales, tot i haver estat inhabilitat per la justícia, podria conservar una quota de poder parlamentari a partir d’ara.
La fragmentació parlamentària que pronostiquen analistes exigiria grans pactes i propostes valentes. Coca adverteix que, per sortir del marc simbòlic i retòric, “el que cal és una visió clara de país i capacitat d’actuació.” El futur de Bolívia, doncs, dependrà de si Andrónico Rodríguez sap o no articular una proposta de renovació real, més enllà de la seva joventut i la ruptura generacional amb el vell lideratge del MAS.