Un equip de la Universitat de Cambridge (Regne Unit) ha dut a terme un estudi que assenyala que els efectes de les xarxes socials són més perniciosos en adolescents amb trastorns psicològics diagnosticats, com ara ansietat o depressió.
Segons aquest estudi, publicat a Nature Human Behaviour, els joves amb aquests problemes són més propensos a comparar-se amb els altres a les xarxes socials, a sentir una manca d’autocontrol sobre el temps que hi passen, així com a experimentar canvis d’humor a causa dels ‘m’agrada’ i comentaris rebuts.
Els investigadors van descobrir que els adolescents amb algun problema de salut mental informen que passen més temps a les xarxes socials que aquells sense aquest problema. Això equival a una mitjana d’uns 50 minuts diaris addicionals.
El treball va analitzar dades d’una enquesta a 3.340 adolescents al Regne Unit d’entre 11 i 19 anys.
L’estudi, dirigit per la Unitat de Ciències del Cervell i la Cognició del Consell d’Investigació Mèdica de Cambridge (MRC CBU), va analitzar dades d’una enquesta a 3.340 adolescents al Regne Unit d’entre 11 i 19 anys, realitzada per NHS Digital el 2017.
Els participants van ser avaluats clínicament per professionals de la salut mental, que van entrevistar els joves, juntament amb els seus pares i professors en alguns casos, per estudiar el vincle entre l’ús de les xarxes socials i la salut mental.
Luisa Fassi, investigadora del MRC CBU de Cambridge i autora principal de l’estudi, explica que les persones amb símptomes de problemes de salut mental no solen ser el focus d’anàlisi d’aquest tipus d’investigacions. Tanmateix, destaca que aquest treball “no estableix un vincle causal, però sí mostra que els joves amb problemes de salut mental utilitzen les xarxes socials d’una manera diferent de la dels joves sense aquest tipus de trastorns”.
Això podria ser perquè aquestes afeccions influeixen en la manera com els adolescents interactuen amb les plataformes en línia, o bé perquè l’ús de les xarxes socials contribueix als seus símptomes. En aquesta etapa, no es pot determinar què passa primer, només que existeixen aquestes diferències, apunten els autors.
Les afeccions de salut mental influeixen en la manera com els adolescents interactuen amb les plataformes en línia, o potser l’ús de les xarxes socials contribueix als seus símptomes
Els criteris de referència per a l’estudi, basant-se en investigacions prèvies, van ser només els nivells comparables d’associació entre el son i l’exercici en persones amb i sense problemes psicològics.
Tot i que la salut mental es va mesurar amb avaluacions a nivell clínic, l’ús de les xarxes socials prové de qüestionaris completats pels participants de l’estudi, als quals no se’ls va preguntar sobre plataformes específiques.
A més del temps dedicat a les xarxes socials, tots els problemes de salut mental es van relacionar amb una major insatisfacció amb el nombre d’amics en línia. “Les amistats són crucials durant l’adolescència, ja que modelen el desenvolupament de la identitat”, afirma Fassi.
Les plataformes de xarxes socials quantifiquen el nivell d’amistats a través dels seguidors, fet que fa que les comparacions socials siguin més evidents. Per als joves amb problemes de salut mental, això pot augmentar els sentiments de rebuig o d’incompetència.
Així mateix, “Els adolescents amb símptomes solen tenir una autoestima més baixa, per la qual cosa és possible que tendeixin a comparar-se de manera negativa i a empitjorar els seus símptomes”, declara la investigadora Luisa Fassi.
Els investigadors van analitzar les diferències en l’ús de les xarxes socials entre joves amb afeccions com ansietat, depressió o trastorn d’estrès posttraumàtic, i aquells amb diagnòstics com TDAH o problemes de conducta.
La majoria de diferències en l’ús de xarxes socials van ser reportades per joves amb trastorns com l’ansietat o la depressió, coneguts com a trastorns ‘internalitzants’, ja que els seus símptomes tendeixen a dirigir-se cap a l’interior, afectant principalment el món emocional. Per exemple, la ‘comparació social’ (comparar-se amb altres en línia) va ser el doble en aquest grup (48%, aproximadament un de cada dos) que en aquells sense diagnòstic de salut mental (24%, aproximadament un de cada quatre).
La majoria de diferències en l’ús de xarxes socials van ser reportades per joves amb trastorns com l’ansietat o la depressió,
Luisa Fassi, investigadora del MRC CBU de Cambridge
“Tanmateix, no podem afirmar si la comparació social contribueix als símptomes internalitzants, si aquests símptomes condueixen a una major comparació o si un tercer factor explica ambdues coses”, subratlla Fassi.
Aquests joves també van ser més propensos a informar de canvis d’humor en resposta a comentaris a les xarxes socials (28%, aproximadament 1 de cada 4) en comparació amb aquells sense un trastorn de salut mental (13%, aproximadament 1 de cada 8). També van reportar nivells més baixos d’autocontrol sobre el temps que passen a les xarxes socials i una menor disposició a ser honestos sobre el seu estat emocional en línia.
En aquest sentit, la mateixa investigadora aconsella formes de gestió del temps a les xarxes, com ara “per exemple, establir límits de temps diaris, desactivar notificacions o programar moments sense pantalla pot ajudar a reforçar l’autocontrol”.
El patró de comparació social present en la vida quotidiana dels joves amb ansietat i depressió també es repeteix a l’entorn digital.
Com a conclusió, l’estudi suggereix que el patró de comparació social present en la vida quotidiana dels joves amb ansietat i depressió també es repeteix en l’entorn digital. Tanmateix, pel que fa al temps dedicat a les xarxes socials, no es van observar grans diferències entre els joves amb trastorns externalitzants (que es manifesten en conductes cap a l’exterior, com la impulsivitat o l’agressivitat) i aquells sense diagnòstic.
El treball subratlla la importància d’investigar l’impacte de les xarxes socials en les persones amb trastorns mentals, especialment pel que fa a una possible relació causal. “Si no s’inclouen aquests grups poc estudiats, correm el risc de perdre la perspectiva completa”, subratlla Fassi.
Rina Dutta, catedràtica de Psiquiatria al King’s College de Londres, que no participa en l’estudi, ha declarat al SMC UK que, “tot i que la recerca és de bona qualitat, es troba a faltar la veu directa dels joves”.
Segons Dutta, “encara que aquest estudi destaca els efectes negatius de les xarxes socials, experiències prèvies també han mostrat beneficis, com la reducció de l’aïllament. La clau és promoure-ne un ús segur que afavoreixi la salut mental”.
Per a Amy Orben, investigadora de Cambridge i coautora de l’estudi, “els resultats del nou treball brinden informació important per a la pràctica clínica i podrien ajudar a proporcionar informació per a futures pautes d’intervenció precoç”, explica.
Tanmateix, aquesta recerca tot just ha començat a gratar la superfície de la complexa interacció entre l’ús de les xarxes socials i la salut mental. “Per entendre si les xarxes socials contribueixen als trastorns de salut mental, necessitem estudis que vagin més enllà de les correlacions”, conclouen els autors.
Referència:
Fassi, L. et al. “Social media use in adolescents with and without mental health conditions” Nature Human Behaviour (2025)