Les dones que van liderar les protestes a Bangladesh el juliol de 2024 estan patint una repressió creixent, malgrat la destitució de la primera ministra Sheikh Hasina i la promesa de canvis democràtics. Amb el nou govern provisional instaurat el 5 d’agost, el clima polític s’ha tornat encara més hostil envers aquelles que defendien els seus drets, com la professora Nadira Yeasmin, qui ara encarna la persecució contra les lideresses feministes del país.
Després d’un breu període d’esperança arran de la mobilització popular i estudiantil que l’estiu passat va obligar a un relleu al capdavant del govern, la situació de la llibertat de les dones ha empitjorat clarament. Nadira Yeasmin, professora adjunta i editora de la revista feminista _Hisya_, ha estat víctima d’una forta campanya d’assetjament per part de grups islamistes radicals, a més de veure com les institucions estatals cedien a la seva pressió. En resposta a les seves opinions públiques i el seu suport a l’informe de la Comissió de Reforma d’Afers de la Dona, Yeasmin ha estat destituïda com a docent i traslladada a districtes dominats per sectors ultraconservadors, fins a acabar relegada a una plaça d’administració sense tasques a Dhaka.
La Comissió, que proposava la igualtat d’herència per a les dones i un codi familiar uniforme, ha encès la indignació dels sectors fonamentalistes. Grups com Hefazat-e-Islam i Bangladesh Jamaat-e-Islami han organitzat protestes de desenes de milers de persones als carrers de Dhaka i han instigat denúncies judicials contra les impulsores de l’informe. El punt més polèmic: la recomanació de reconèixer els drets laborals de les treballadores sexuals, que ha polaritzat el debat públic i ha provocat la reacció de partits i líders religiosos. Segons Yeasmin, “el debat hauria estat més profitós si s’hagués centrat en la rehabilitació, la seguretat social i els drets humans amplis d’aquestes dones”.
L’activista, constantment assetjada tant digitalment com personalment, relata que “el cicle d’assetjament no es va aturar” tot i el trasllat forçós, i denuncia que les seves companyes de lluita i fins i tot estudiants solidaris han patit represàlies. Malgrat la mobilització d’acadèmics i entitats de defensa dels drets humans, que exigeixen la fi de la repressió, la resposta del govern provisional ha estat “profundament decebedora” i insensible al patiment de les afectades, en paraules de la mateixa Yeasmin.
Des de l’agost, la violència de gènere ha augmentat arreu de Bangladesh, amb més agressions, linxaments i abús digital. Segons Yeasmin, la normalització d’aquesta violència deriva de l’ús de la religió com a eina política: “El problema no és la religió en si, sinó l’ús que se’n fa per convertir-la en eina d’opressió, privant les dones de propietat i poder”. Tot i la situació adversa i la precarietat laboral, la docent assegura que continuarà lluitant, ja que “no tenim cap intenció de deixar el camp de batalla”. El futur immediat per als drets de les dones a Bangladesh es preveu incert i difícil, però activistes com Nadira Yeasmin no es donen per vençudes.