Activistes ecologistes i veïns de diverses ciutats de Macedònia del Nord mantenen des de finals de juny un bloqueig a la Muntanya de Kožuv, al sud del país, per protestar contra la construcció de dues petites centrals hidroelèctriques al riu Došnica, una zona propera a la frontera amb Grècia i d’alt valor natural. L’alerta va saltar quan les organitzacions ecologistes van rebre notícia del projecte i de la desforestació inicial, fet que, segons denuncien, ja ha implicat la tala de fins a 1.000 metres cúbics de bosc d’un entorn considerat ric en biodiversitat.
Els activistes es concentren a la zona d’Asan Cheshma, a uns quants quilòmetres de l’indret turístic de Smrdliva Voda, on el 29 de juny hi va haver una protesta massiva contra aquest projecte hidroelèctric. La seva acció, que es manté dia i nit, aplega gent de ciutats com Delčevo, Skopje, Gevgelija i de la regió, totes unides per la voluntat de preservar la natura i el patrimoni local davant el que consideren una amenaça irreversible.
Kristijan Alchinov, apicultor i activista experimentat de la zona, denuncia que la construcció de les dues centrals suposaria la remoció del llit del riu Došnica durant quatre quilòmetres i l’eixamplament fins a vuit metres. “Això vol dir que tota la flora, fauna i les espècies endèmiques quedaran destruïdes. El Došnica és el riu més net de Macedònia, d’on es pot beure l’aigua, i és una riquesa nostra, per això no s’ha de permetre modificar-ne la diversitat”, alerta, tot destacant la importància de l’abella de la mel Apis mellifera macedonica a la zona i la pèrdua irreparable que implicaria.
Altres activistes, com Marina Tomova, de l’organització Change Makers, expliquen que fa poques setmanes van evitar que maquinària pesant accedís a l’entorn: “Fins que no es revoqui el permís d’obres, nosaltres ens quedarem aquí”, afirma, tot lamentant que el govern manté el permís vigent fins a l’abril de 2026. Alhora, Risto Kamov recorda que han demandat al Parlament el respecte als acords internacionals que obliguen a consulta pública per a projectes amb impacte ambiental. “S’ha d’acabar d’una vegada per totes amb aquests projectes devastadors”, diu.
Entre els participants al bloqueig hi ha també persones recents tornades, com la tecnòloga Katerina Ilijovska, que denuncia l’experiència de la sequera a Espanya i el desconeixement del valor natural local: “No som conscients de la riquesa que tenim. No entenem la importància de la muntanya. Crec que aconseguirem impedir la construcció d’aquests equipaments”.
El bloqueig es manté dia i nit amb torns d’activistes que viuen en tendes de campanya i reben suport logístic de veïns d’arreu del país. Tot i la declaració d’intencions dels alcaldes de Demir Kapija, Gevgelija i Kavadarci per convertir Kožuv en Parc Nacional, només l’alcalde de Demir Kapija ha estat present a la darrera protesta. Els recels dels ecologistes també s’emmarquen en l’oposició ciutadana a la construcció de més de 2.700 petites centrals hidroelèctriques als Balcans, considerades una amenaça greu pels ecosistemes aquàtics i les reserves d’aigua dolça.