Les internes del Centre de Detenció Preventiva de Bakú, a l’Azerbaidjan, denuncien un sistema penal ple de corrupció, negligència i vulneració de drets humans bàsics, segons testimonis recollits al juliol de 2025. La periodista d’investigació Sevinc Vagifgizi, condemnada a nou anys de presó per la seva tasca a Abzas Media, ha detallat que les autoritats utilitzen subministraments essencials com el ventilador o l’aigua potable com a eina de xantatge i represàlia. Aquesta situació s’ha agreujat arran d’una vaga de fam encapçalada per periodistes preses a partir del 22 de juliol.
El 2025, el govern azerbaidjanès va assignar 196 milions de manats (uns 115 milions de dòlars) al sistema penitenciari, però les internes s’enfronten a mancances greus d’aliments, refrigeració i higiene. Les famílies han de portar regularment menjar, que sovint s’acaba malmetent per la falta de frigorífics funcionals —de nou aparells, només quatre són d’època soviètica i un ha estat adquirit per les pròpies recluses, mentre que els altres es troben atapeïts o avariats.
La calor extrema dins les cel·les augmenta el risc per a la salut, sobretot de les internes amb afeccions com la hipertensió o diabetis. Les cel·les sovint disposen només de ventiladors comprats per les mateixes internes i no tenen sistema de refrigeració centralitzat. “Això sempre ha estat un problema”, reconeixen coincidint totes les afectades. Les àrees d’esbarjo són petites i envoltades de filferro espinós, i de les 11:00 a les 17:00 hores, mantenir-s’hi esdevé insuportable.
L’aigua, summament clorada, no és apta per beure i l’aigua calenta només està disponible cinc hores setmanals, fet que obliga les internes a compartir dutxes o improvisar sistemes per escalfar l’aigua. L’absència de metges preparats agreuja qualsevol incidència sanitària i obliga les recluses a dependre totalment de l’assistència familiar.
Les queixes per la falta d’aigua, ventiladors o productes d’higiene acostumen a rebre la resposta: «Això és una presó, no un hotel.» Tot i això, en cinc anys s’hi han destinat uns 837 milions de manats (prop de 500 milions de dòlars). El sistema rep també fons de la Unió Europea, incloent-hi més d’un milió d’euros el 2017 per millores penitenciàries i 23 milions d’euros des del 2014 per a transparència i prevenció de la corrupció, sense que aquestes millores es reflecteixin en les condicions de vida.
Els maltractaments i la tortura continuen sent habituals. El juliol de 2024, el Comitè per a la Prevenció de la Tortura i de Penes o Tractes Inhumans o Degradants (CPT) del Consell d’Europa va denunciar la manca de col·laboració de les autoritats azerbaidjaneses i la persistència de pràctiques abusives. Davant la negativa a complir decisions judicials com el retorn d’Ulvi Hasanli al centre de detenció, aquest i les periodistes d’Abzas Media iniciaren una vaga de fam. La resposta va ser traslladar les periodistes a cel·les brutes, sense ventilació ni accés a dutxes; Absalamova va ser agredida físicament per resistir-s’hi, i Hasanli va ser confinat en solitari.
Com a represàlia, la direcció de la presó va tallar l’aigua calenta i va reduir el subministrament d’aigua a quinze minuts diaris, afectant totes les internes. Han explicat: «Des de la nostra vaga de fam, les 153 internes no poden dutxar-se, rentar els plats bruts ni omplir les galledes d’aigua… Sabem que l’objectiu és instigar les altres internes contra nosaltres, per provocar que ens facin mal.»
La presència d’un nombre creixent de periodistes empresonats contribueix a visibilitzar la precarietat i les vulneracions de drets dins les presons azerbaixanes, encara que les conseqüències personals són severes i incertes quant a l’impacte real sobre el sistema penitenciari.