Des de l’abril de 2023, el Sudan es troba immers en una greu guerra interna entre les Forces Armades Sudaneses (SAF) i les Forces de Suport Ràpid (RSF), dos grups enfrontats pel control del país. Les conseqüències d’aquest conflicte són devastadores: una crisi humanitària sense precedents, milers de morts, milions de desplaçats i una població cada vegada més desemparada, mentre l’atenció internacional s’esvaeix.
En poc més d’un any, segons l’Organització Internacional per a les Migracions (OIM), més de 10 milions de persones han hagut d’abandonar les seves llars dins del país, mentre que el Consell Noruec per als Refugiats (NRC) calcula que ja són prop de 15 milions. L’Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Refugiats (ACNUR) confirma la marxa de més d’11 milions de sudanesos cap a territoris veïns, com el Txad, Sudan del Sud, Egipte i Etiòpia, desbordant els camps de refugiats i sotmetent els països d’acollida a una pressió extrema.
La infraestructura civil del Sudan s’ha esfondrat. Als principals nuclis urbans, com Khartum, els bombardejos han destruït barris residencials i hospitals. Metges Sense Fronteres (MSF) denuncia que gran part dels centres mèdics han hagut de tancar per manca de materials i seguretat, i els pocs que es mantenen oberts no donen l’abast per atendre els ferits civils.
El Darfur pateix una situació especialment greu. Human Rights Watch i la BBC han documentat assassinats massius amb motivació ètnica i saquejos generalitzats, en localitats com El Geneina, a la regió del Dar Masalit. El nombre de víctimes i desplaçats segueix creixent.
La infància ha estat una de les grans víctimes d’aquesta crisi. Segons UNICEF, més de 14 milions d’infants requereixen assistència urgent, quatre milions pateixen desnutrició aguda i bona part es troben en situació d’inseguretat alimentària. La interrupció de les classes ha deixat milions de nens i nenes sense escola, i moltes aules s’han transformat en refugis improvisats. En algunes regions, “hi ha infants que moren a un ritme alarmant per culpa de la desnutrició i les malalties”.
L’Oficina de l’Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Drets Humans (OHCHR) adverteix que 25 milions de sudanesos necessiten ajuda urgent. L’accés humanitari és gairebé impossible: les carreteres sovint resten tancades, els combois d’ajuda s’exposen a atacs i els magatzems han estat saquejats o destruïts. MSF ha denunciat robatoris violents contra el personal mèdic i les instal·lacions. El Programa Mundial d’Aliments i altres agències afronten serioses dificultats logístiques, mentre que la resposta internacional, segons les Nacions Unides, no supera el 20% dels fons requerits a mitjan any.
Segons Deutsche Welle, el Sudan s’ha convertit en una de les guerres més oblidades, eclipsat per altres conflictes com la guerra a Ucraïna, l’escalada a Gaza o les tensions a l’Àsia; la manca d’interessos occidentals i el biaix mediàtic deixen el país fora del focus. El silenci informatiu condemna la població a l’oblit i el patiment.
Els acords d’alto el foc han fracassat reiteradament per la manca de confiança entre les parts i la ingerència de països veïns. Una recent conferència a Londres, impulsada pel Regne Unit, va acabar sense avenços per l’absència d’un consens internacional sòlid. Alhora, les dues faccions utilitzen les xarxes socials per fer propaganda i reclutar combatents, mentre els periodistes pateixen amenaces i censura.
Sense una acció internacional decidida, la crisi del Sudan es cronifica i condemna la seva població a una situació cada dia més desesperada.