En ple departament de Nariño, al sud-oest de Colòmbia, la comunitat indígena Awá de la reserva Magüí protegeix el seu territori, Katsa Su, davant les amenaçadores conseqüències del conflicte armat i la pressió de grups armats. Des del 2016, una guàrdia formada per dones, homes, infants i adolescents dedica els seus esforços a conservar el medi ambient i mantenir la cohesió comunitària, tot garantint la supervivència cultural i espiritual d’aquest poble.
La Reserva Magüí, ubicada al municipi de Ricaurte, es va crear el 1994 i cobreix 6.120 hectàrees de boscos tropicals i boirosos. Sis comunitats —El Guadual, Invina, Cumbas, Magüí, Arrayán i Caimitillo— habiten aquests terrenys imponents i sovint difícils d’accedir, ja sigui a peu, amb motocicleta o en camions tot terreny. Aquí, els habitants viuen pendents del respecte als quatre mons Awá —el dels éssers menors, el món humà, l’espiritual i el dels déus—, una cosmologia que fonamenta el vincle amb la terra i la natura.
La guàrdia forestal de la reserva, que admet voluntaris des dels cinc anys, transmet als més joves el valor de cuidar el territori. Campo Pai, antic governador del poble, remarca la importància d’aquesta tasca: “quan creixin, esdevinguin líders, protegeixin la Mare Natura i ajudin a reforçar els drets de la humanitat”. Els menuts, com Daniel Pai, s’integren des de ben petits mitjançant formacions setmanals i activitats de conscienciació mediambiental.
A més de la preservació, la guàrdia juga un paper fonamental en l’ajuda al veïnat en situacions d’emergència, l’organització de mingues —treballs col·lectius amb finalitats comunitàries— i la mediació amb actors externs, siguin legals o il·legals. Els seus membres, habitualment una trentena a cada nucli, enfronten el repte d’assegurar la seguretat i la pau dins del territori ancestral.
El conflicte armat colombià, reconegut per la Jurisdicció Especial per a la Pau (JEP) com a font de patiment per al poble Awá i el seu Katsa Su, ha tingut conseqüències devastadores. El territori, ric en recursos com or, plata i coltó, ha estat disputat per les FARC, l’Exèrcit d’Alliberament Nacional, narcotraficants i dissidents, especialment arran de la seva ubicació estratègica propera a l’Equador i les rutes de tràfic il·lícit. El Decret 4633/11 protegeix el territori Awá reconeixent-lo com “ésser viu i fonament de la identitat”, un principi que inspira la lluita del poble per resistir la pèrdua del seu entorn i cultura.
El terror viscut —atacs, mines, contaminació, restriccions de moviment— ha transformat la vida quotidiana. Segons Lida Ortiz, mestra d’educació primària, el reconeixement de la JEP era essencial, ja que “Katsa Su patia molt per la violència i el vessament de sang”. Tot i l’amenaça persistent, la comunitat manté les seves pràctiques de cura espiritual del territori i de transmissió dels coneixements ancestrals.
El control social, la protecció ambiental i la defensa de la identitat són els pilars de la guàrdia. Lideratges com el de Diego Chingal, coordinador general de la guàrdia, Wilmer Guanga, responsable d’El Guadual, i Cristina Chingal, que defensa els drets de les dones i fomenta el retorn als cultius tradicionals, han estat cabdals per mantenir el teixit social. La recuperació de la marimba, instrument arrelat a la identitat Awá, s’ha vist obstaculitzada per la contaminació i la violència, però el poble no s’ha resignat a perdre el seu patrimoni.
Per als Awá, restituir l’harmonia passa per accions conjuntes, rituals i reunions anomenades “mingues de pensament”, on aborden tant les ferides pendents del conflicte com els desafiaments quotidians. Hernández, un dels líders més respectats, apunta que “estem pensant fer un pla, una ruta per purificar aquests espais i que els més grans els redefineixin, però encara no hem decidit com”.
Més enllà de la reparació material, per als Awá la salut de Katsa Su és inseparable de la salut col·lectiva. Amb una mirada esperançada però conscient, la comunitat continua vetllant per la “Gran Casa”, convençuda que només des del respecte i la transmissió dels coneixements ancestrals serà possible restaurar l’equilibri perdut i preservar per a les generacions futures la riquesa cultural i espiritual d’aquest racó de Colòmbia.