Un equip de recerca de l’Institut Tecnològic de Massachusetts (MIT) ha desenvolupat una pròtesi de genoll biònic, que integra músculs i ossos de pacients que han patit una amputació per damunt del genoll. L’estudi, publicat recentment a la revista Science, revela que el sistema, conegut com a pròtesi mecanoneural osteointegrada (OMP), permet recuperar una mobilitat superior i una sensació corporal més natural que les pròtesis tradicionals.
En la investigació, efectuada als Estats Units, dues persones amb amputació transfemoral van utilitzar el sistema OMP, mentre que altres quinze participants empraven pròtesis de diversos nivells tecnològics. Els resultats mostren que els pacients amb el nou genoll biònic poden pujar escales, superar obstacles i realitzar moviments quotidians amb més facilitat. També manifestaven clarament una major sensació d’integració corporal de la pròtesi: “Una pròtesi integrada en el teixit no és simplement una eina externa, sinó una extensió funcional del cos”, destaca Hugh Herr, cap de l’estudi i professor al MIT.
Aquesta nova tecnologia s’instal·la ancorant un implant de titani directament a l’os i connectant-lo als músculs residuals gràcies a elèctrodes implantats. Això permet captar senyals neuromusculars, que un controlador robòtic interpreta per produir moviments dinàmics, adaptats a la intenció de la persona. La innovació principal es troba en una tècnica quirúrgica anomenada interfície mio-neuronal agonista-antagonista, que permet als músculs residuals transmetre i rebre informació sensitiva de manera similar a una cama natural.
Més enllà de la millora física, el dispositiu facilita el que els investigadors anomenen ‘embodiment’, és a dir, la incorporació de la pròtesi dins l’esquema corporal del pacient. Durant les proves, alguns dels pacients afirmaven tenir la sensació real de tenir dues cames i controlar la biònica directament.
Les pròtesis convencionals havien avançat en el camp mecànic, però continuaven limitant la percepció sensorial i la versatilitat en els moviments, fet que restringia l’autonomia dels usuaris. El nou sistema planteja restaurar no sols la mobilitat, sinó també el control neuromuscular i la sensació de formar part del propi cos.
Tot i que encara cal estudis més amplis perquè l’Agència de Medicaments dels Estats Units (FDA) l’aprovi, els investigadors creuen que aquest enfocament pot revolucionar el camp de la biònica. La tècnica quirúrgica AMI ja s’aplica habitualment en amputacions per sota del genoll a l’hospital Brigham and Women’s, a Boston, i es preveu que s’estengui a casos més complexos. Si se superen totes les fases necessàries, la comercialització del sistema podria arribar en cinc anys.
Aquest avenç ha estat finançat pel Centre K. Lisa Yang per a la Biònica i l’Agència de Projectes d’Investigació Avançada de Defensa (DARPA). A la mateixa edició de Science, Lee Fisher analitza les implicacions clíniques i científiques d’aquesta evolució en el camp de la rehabilitació biònica.