Una recerca internacional presentada aquest 8 de juliol a la conferència de l’Associació Europea de Geoquímica a Praga revela que el desglaç accelerat dels glacials, provocat pel canvi climàtic, podria augmentar tant la freqüència com la intensitat de les erupcions volcàniques. L’estudi, centrat en sis volcans dels Andes xilens, mostra que centenars de volcans inactius situats sota massissos glacials d’arreu del món –especialment a l’Antàrtida– podrien tornar-se més actius a mesura que avança el desglaç.
Els investigadors han estudiat la relació entre la desaparició de la capa de gel i l’activitat volcànica, fins ara poc analitzada en regions continentals fora d’Islàndia. Han utilitzat datació per argó i l’anàlisi de cristalls de roques per reconstruir l’evolució de sis volcans del sud de Xile, entre ells el Mocho-Choshuenco, actualment inactiu. Aquesta anàlisi mostra que, fa entre 26.000 i 18.000 anys, una gruixuda capa de gel limitava la mida de les erupcions i afavoria l’acumulació de grans volums de magma ric en sílice a profunditats de 10 a 15 quilòmetres sota terra. La fusió sobtada d’aquest gel en acabar l’última glaciació va relaxar l’escorça, alliberant pressió sobre el magma i desencadenant erupcions d’una explosivitat creixent.
“Els glacials tendeixen a reduir el volum de les erupcions volcàniques que tenen a sota, però a mesura que els glacials retrocedeixen a causa del canvi climàtic, el nostre estudi indica que aquests volcans entren en erupció amb més freqüència i de manera més explosiva”, afirma Pablo Moreno-Yaeger, investigador de la Universitat de Wisconsin-Madison i autor principal de l’estudi.
L’equip subratlla que aquest fenomen no és exclusiu d’Islàndia, sinó que també s’observa a l’Antàrtida i podria afectar altres zones amb glaceres continentals, com Amèrica del Nord, Nova Zelanda i Rússia. Segons Moreno-Yaeger, “la resposta volcànica al desglaç glacial és gairebé instantània en termes geològics, el procés de canvis en el sistema magmàtic és gradual i es produeix al llarg de segles, de manera que hi ha temps per a la vigilància i l’alerta primerenca”.
Aquest augment potencial d’activitat volcànica tindria, a més, conseqüències climàtiques. Erupcions com la del Pinatubo el 1991 a les Filipines van refredar el planeta efímerament, però una successió d’explosions volcàniques podria incrementar la presència de gasos d’efecte hivernacle a l’atmosfera. “Això crea un cercle viciós en què el desglaç dels glacials provoca erupcions i aquestes, al seu torn, podrien contribuir a un major escalfament i desglaç”, alerta Moreno-Yaeger.
Els autors de l’estudi esperen que aquestes troballes ajudin la comunitat científica a afinar les prediccions sobre l’activitat volcànica en regions cobertes de gel.