La setmana passada, nous testimonis de soldats israelians i una denúncia de contaminació d’aliments han evidenciat possibles crims de guerra a Gaza, segons informes que han passat gairebé desapercebuts als mitjans de comunicació internacionals. Tot plegat es dona enmig del conflicte continu a la Franja que des de fa mesos manté la població palestina sotmesa a un bloqueig i a una situació humanitària cada cop més crítica.
El 24 de juny, el diari israelià Haaretz va fer públic un reportatge en què soldats de diverses brigades reconeixien haver rebut ordres d’obrir foc contra palestins que intentaven arribar als camions d’ajuda humanitària a Gaza. Els testimonis afirmen que no es requeria cap amenaça concreta per disparar i que aquestes execucions s’han convertit en pràctica habitual. Un reservista ho va resumir contundentment: “Gaza ja no interessa a ningú, la pèrdua de vides humanes no significa res.” Altres soldats parlen directament de “normalització” de la matança de civils. Aquestes declaracions coincideixen amb la denúncia continuada per part d’organitzacions de drets humans que alerten d’execucions i ús de la fam com a arma de guerra.
Els atacs es produeixen coincidint amb la implementació, aquest any, d’un nou sistema per distribuir l’ajuda a Gaza sota control militar israelià, a través del qual els combois arriben escortats i deixen els subministraments en punts fixats sense criteri clar. La presència militar i el caos resultant han provocat desenes d’incidents amb víctimes mortals entre la població que acudeix als punts d’ajuda. Només des de principis de juny, les autoritats palestines xifren en més de 500 els morts i més de 4.000 els ferits en aquests episodis. 170 entitats humanitàries han reclamat desmantellar urgentment aquest sistema.
El 27 de juny es va conèixer un altre fet greu: segons l’Oficina de Mitjans del Govern de Gaza, anàlisis en sacs de farina provinents d’enviaments internacionals han detectat restes d’oxicodona, un opiaci altament addictiu. Encara no existeix verificació independent d’aquestes troballes, tot i que les autoritats sanitàries alerten del risc greu per a una població ja afeblida. La manca de reacció mediàtica i d’investigacions confirmades reflecteix la desconfiança creixent envers l’ajuda humanitària canalitzada actualment per la Fundació Humanitària de Gaza.
Aquestes denúncies arriben en el context d’una situació límit a la Franja, on el bloqueig imposat per Israel i Egipte s’allarga des de 2007 i ha portat els 2,3 milions de gazans a patir inseguretat alimentària i assistència mèdica insuficient. Segons l’avaluació d’organismes internacionals, la totalitat de la població pateix crisi alimentària mentre que 470.000 persones es troben en situació catastròfica i més d’un milió en situació d’emergència. Fins a principis de juliol, almenys 66 infants haurien mort per desnutrició segons Amnistia Internacional.
Tot i el grau d’alarma que representen aquests fets i les condemnes formulades per Nacions Unides –que ha qualificat la utilització dels aliments com a arma de guerra i exigeix investigacions i responsabilitats–, la resposta internacional i mediàtica ha estat escassa. La normalització del sofriment a Gaza, agreujada per bombardejos i l’augment de la fam, fa que la comunitat internacional mantingui una actitud que moltes organitzacions consideren insensible davant la gravetat dels esdeveniments.