El govern del Kazakhstan ha decidit finalment encarregar a l’empresa russa Rosatom la construcció de la seva primera central nuclear, després d’haver presentat públicament el compromís de comptar amb un consorci internacional. L’elecció, produïda abans de l’estiu de 2025, ha deixat fora les altres empreses europees i asiàtiques que es trobaven a la llista inicial de candidats. L’objectiu inicial del govern kazakh era gestionar la desconfiança de la població respecte a un projecte d’aquest tipus liderat per Rússia i mostrar un aparent equilibri d’interessos internacionals.
Durant la preparació del projecte i després del referèndum celebrat la tardor passada, les autoritats havien anunciat que la construcció es faria a través d’un consorci de quatre possibles proveïdors: Rosatom (Rússia), China National Nuclear Corporation (Xina), Électricité de France (França) i Korea Hydro & Nuclear Power (Corea). Tanmateix, a mitjan juny, l’Agència d’Energia Atòmica del país va comunicar que només Rosatom lideraria la iniciativa, sense concretar quin paper podrien tenir la resta d’empreses que havien mostrat interès.
Experts del sector consultats per Vlast coincideixen a considerar inviable la combinació de diferents tecnologies nuclears en un sol projecte. Berik Matebay, investigador a la Universitat de Texas a Austin, sosté que “integrar diferents sistemes tècnics en un mateix projecte és, segons l’expert, extremadament difícil i contradiu les exigències reguladores”, ja que una central nuclear exigeix un sistema integrat de disseny, seguretat i control sota la responsabilitat d’un únic proveïdor. Les altres empreses podrien contribuir a l’obra amb infraestructures auxiliars però no amb components nuclears clau.
La proposta de Rosatom era especialment atractiva per les condicions de finançament, la seva experiència i la possibilitat de subministrar combustible per a la planta, fet rellevant per l’enorme quota de mercat de Rússia en l’enriquiment d’urani. El problema, però, rau en la dependència futura de subministraments controlats pel govern rus i en les conseqüències polítiques que se’n derivin.
La politòloga Togzhan Kassenova també defensa que “la instal·lació d’un reactor normalment recau només sobre un proveïdor”. Segons l’especialista, malgrat les virtuts tècniques i financeres de Rosatom, persisteixen riscos com possibles sancions internacionals, pressió política russa i la preocupació sobre la transparència de les autoritats kazakhes.
Tot plegat fa pensar, segons Matebay i Kassenova, que la idea d’un consorci internacional només pretenia donar una aparença de debat i pluralitat. Kassenova conclou: “Kazakhament, crec que Tokàiev va anunciar la ‘internacionalització del consorci’ el mateix dia del referèndum per calmar la població. Molta gent al Kazakhstan es qüestionava i encara es qüestiona l’elecció de Rosatom com a soci per a la construcció de la CN.”
A hores d’ara, la societat kazakh espera aclariments sobre el protagonisme real que mantindrà el país en la gestió de la central, sobre la seva independència energètica i sobre com es protegiran els seus interessos davant una Rússia cada cop més poderosa. Aquestes qüestions continuen sense resposta per part de les autoritats.