Aung San Suu Kyi, líder política venerada a Myanmar, celebra enguany el seu vuitantè aniversari empresonada, després d’haver estat condemnada per la junta militar el 2021 a 27 anys de presó. El règim militar, que governa Myanmar amb duresa des del cop d’estat de 2021 i que es troba exiliat de la informació independent, considera Suu Kyi la seva principal adversària pel suport massiu i la confiança popular que encarna, segons es fa palès a través de dècades de victòries electorals del seu partit, la Lliga Nacional per la Democràcia (LND).
Malgrat la manca d’armes i una salut fràgil, Suu Kyi ha esdevingut la figura que més temen els generals birmans, ja que encara empresonada representa un símbol inqüestionable de legitimitat popular i resistència. Aquesta autoritat moral radica en una trajectòria de sacrificis personals, incloent dinou anys de detenció sota règims militars hostils, i la seva ferma aposta per la resistència no-violenta, inspirada en figures com Gandhi i Martin Luther King Jr. Des del 1988, la seva lluita es centra en derrocar la dictadura i construir una unió federal democràtica a Myanmar. La seva influència ha portat l’LND a la victòria aclaparadora a totes les eleccions disputades entre 1990 i 2020.
Els militars, temorosos de perdre poder, riquesa i immunitat davant la justícia, han reprimit Suu Kyi empresonant-la i negant-li fins i tot el contacte familiar. Actualment la mantenen aïllada en un indret desconegut. El patiment de Suu Kyi simbolitza la lluita d’una nació que, segons el clam de manifestants de 1988 i 2021, recorda: “L’exèrcit que va construir el general Aung San no és per matar el poble”. Tot i això, el règim ha respost amb repressió ferotge i massacres, i avui l’exèrcit és considerat una força obertament feixista per molts birmans.
A nivell internacional, Suu Kyi ha estat reconeguda amb el Premi Nobel de la Pau pel seu compromís amb la no-violència. No obstant això, durant la crisi dels rohíngues va perdre bona part del suport exterior, acusada de defensar l’actuació militar. Però a l’interior del país el seu lideratge es manté ferm, i a les eleccions del 2020 la seva formació va obtenir novament una àmplia victòria.
El cop d’estat de 2021 va truncar definitivament les esperances de conciliació i ha donat pas a una nova generació que rebutja la negociació amb un exèrcit que consideren responsable d’assassinats i bombardejos diaris. Sota el lema ‘Eradiqueu l’exèrcit feixista’, molts joves han optat per la resistència armada, tot i que sectors amplis continuen veient Suu Kyi com una inspiració per la futura llibertat del país.
Empresonada i apartada de la vida pública, Aung San Suu Kyi ha sobreviscut a arrestos, intents d’assassinat i un llarg aïllament. “És per això que molts dels seus seguidors l’anomenen ‘la Rosa de Ferro’.” Malgrat la duresa de la reclusió, el seu esperit i serenitat resten intactes. El patiment de Suu Kyi és compartit encara per milers de presos polítics a Myanmar. Com recorda el periodista Kyaw Zwa Moe, antic pres polític ell mateix, “prego perquè Daw Aung San Suu Kyi i tots els presos polítics que pateixen actualment siguin alliberats tan aviat com sigui possible.”